L'apassionant cicle de la lectura

Aquest darrer mes, aprofitant petites estones lliures, l'he dedicat a devorar una sèrie de llibres. Llibres recomanats, llibres que m'han cridat l'atenció, llibres que tenen bona crítica, en fi... diguem que lectures que em venien de gust, em relaxaven, no m'atabalaven i que no m'han fet pensar massa, que és d'agraïr.

Avui no vull parlar del benefici intel·lectual que aporta la lectura, que ningú posa en dubte, sinó que em centraré en les característiques de cada llibre per a cada moment.

Un llibre és un gran company de viatge, de debó, fa que no et sentis sol i a més et soluciona dubtes, i és un bon reflex de la situació emocional en la qual ens trobem. Durant la infància, un grapat de contes de princeses i prínceps lluiten contra els mals i mentre viuen apassionadament el seu amor verdader, al final, guanyen els més bons, i fins i tot, la princesa es casa amb el príncep i colorin colorado, este cuento se ha acabado. 

A l'institut recordo "El mecanoscrit del segon origen",  en Dídac i l'Alba sobrevivien d'una greu catàstrofe i partint de zero per reconstruir el planeta, una novel·la apassionant. Lectures com "Edad prohibida", llibres com ho diria... amb petites pinzellades de "dos rombes", ja m'enteneu.

Després dels contes de prínceps i princeses, amb final feliç, llibres de primers amors juvenils apassionats i novel·les roses... ensopegues, et dones un cop al cap i t'adones que la realitat no és així i et trobes a la llibreria més propera davant la secció  de lectures d'autoajuda, llibres de Louise L. Hay com "Usted puede sanar su vida", de Dale Carnegie "Como suprimir las preocupaciones y disfrutar de la vida", entre d'altres, que et fan posar davant del mirall i dir-te com de guapa i estupenda ets, alguns dels consells son recomanables, no tots.

Quan ja som estupendus, trobem parella i formalitzem la relació, en aquest moments deixem la lectura, no la necessitem, m'enteneu, oi? I esclar, de sobte et quedes embarassada, i ara que? Tornem a la llibreria i carreguem informació davant un esdeveniment totalment desconegut per nosaltres i busquem guies per a ser els millors pares del món i ens tornem a trobar amb un llibre a les mans, aquest cop "Que es pot esperar quan s'està esperant", ah i descobrim un tal Dr. Estivill, una eminència perquè els nostres fills no alterin massa el nostre descans nocturn, molt important!!!

El nadó va creixent ràpidament i et trobes a la vora del seu llit llegint llibres d'històries fantàstiques de prínceps i princeses que es prometen amor etern. I és en aquest  moment quan t'adones que els teus fills es troben en l'inici de l'apassionant cicle de la lectura...

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui m'he llevat contenta, amb molt bon humor, estic encantada. Ara agafo el comandament i em proposo iniciar una... com ho diria, complicada setmana... confio (virgencita, virgencita, con mi esfuerzo y con tu ayuda) que tot anirà bé... L'altra dia una amiga em va dir que li agradaven molt els meus "dilluns", bé, perquè us he d'enganyar, a mi també, n'aprenc molt d'ells i m'ajuden, a mi la primera, a agafar forçes. M'estan ensenyant el valor de cada moment i, ho confesso, he deixat d'esperar, d’esperar el cap de setmana, les vacances, al destí, als cops de sort, a que passi la crisis... Així que, molt important, deixe'm d'esperar, i som-hi! Avui pot ser un gran dia!!! Que tingueu una molt bona setmana!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Hi ha cops que estem tan pendents de la influència del nostre voltant per por a ser criticats, quina errada... joves, dones, homes... que destruïm el dret a viure la nostra pròpia vida, neguem els nostres desitjos per por a la crítica i a no ser dignes de l'acceptació, i ens deixem arrossegar per lo que altres diuen, pensen o fan. Escolta al teu voltant però no deixis mai que dominin el teu ésser ni els teus propòsits. Doncs ja sabeu... amb segons quines crítiques: "vaciar papelera", que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Memòria històrica

Mira que arriba a ser difícil entendre als adolescents, les hormones van i venen, no hi ha qui els aguanti. Hi ha moments que perdo el control, m'he de retirar una estona del camp de batalla, i m'allunyo de les escenetes que fa pocs anys, jo deia, ahhhh nooo, quan el meu fill tingui aquesta edat jo això no ho permetré, i vaja, patapum... sense adonar-me ensopego de morros amb l'edat del pavo i aguanta...!!! 

El ràpid i inevitable creixement dels meus fills fa que no pugui evitar recordar la meva infància i com no, estaria molt bé fer una mica de MEMÒRIA HISTÒRICA, en la meva etapa adolescent.

Si miro enrere veig una noia extravertida, difícil i complicada... molt complicada. Una noia aterroritzada davant tots els canvis que es produïen en el seu interior, nous sentiments i decisions. Una noia insegura que no entenia que les seves constants errades eren conseqüència de la seva inexperiència i això la va endú a la frustració. La seva actitut li va jugar males passades a ella i molts dels que l'envoltaven. Miro perplexa aquella joveneta rebel que esquivaba els consells, amb tot un seguit de complexes distorsionats. Va desafiar estimar i ser estimada, aprendre i rebre...

L'adolescència és una etapa més de la nostra vida, tots hi hem passat, un procés de canvi necessari. És un salt al buit sense saber el que hi ha al final. I està clar que no podem exigir una maduresa inexistent sense cap mena de procés.

I ara, després de tants anys, observo al meu fill envalentonat, rebel, a contracorrent, segur i convençut de la seva actitud grotesca i detecto en els seus ulls, en el més profund de la seva mirada, la inseguretat, la por i la mateixa actitud incerta que em dominava a mi a la seva edat.

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Com diu una amiga meva... cada cop que inicio una setmana, només em falta la bossa de cotilló, amb serpentines i confeti... doncs sí, m'agraden els dilluns, ves... sóc així... Per mi començar la setmana amb força, il·lusió o senzillament amb ganes de fer bé les coses fa que l’acomiadi amb una gran satisfacció. Em plantejo tot un grapat de preguntes i reptes que valoro i treballo tota la setmana i... si no trobo resposta, dilluns que ve tindré una altra oportunitat... les portes sempre estan obertes fins que tu decideixes tancar-les!!! Que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Tu a Boston i jo a Califòrnia

Al llarg dels anys, cada cop tinc més clar, que el que uneix a les parelles no és allò amb el que coincideixen, sinó en el respecte, l'acceptació i l'admiració d'allò que els diferencia. Si això ho hagués sabut abans, quantes discussions i disgustos m'hagués estalviat!!!

Quina mania que tenim en buscar per trobar la "mitja taronja", una combinació de dos fruites diferents dona un suc molt saborós. Les diferències ens obren nous horitzons, noves perspectives, noves experiències i emocions.

Estic segura que totes les parelles tenen un contracte, no escrit, és clar... un contracte que inconscientment han elaborat amb el temps, de necessitats, d'obligacions i com no de compromís. Sí, ho sé, sona molt lleig això del contracte, així que ho suavitzaré... Aquest no s'ha firmat en el despatx de cap notari, ni s'ha redactat emparat amb alguna llei... És personal, flexible i varia i s'adapta a cada circumstància. És el resultat d'una combinació racional i emocional que han aportat dues persones. Dues persones que sense pressió ni cap obligació han decidit estar juntes, o no! Des de la distància, sense coincidències o tan senzill com sense diferències.

L'amor no el fixa un manual, ni la societat, cadascú decideix com el vol viure, i això és el que fa que la flama no s'apagui.

...i per un moment obro sorpresa els ulls i llegint m'aturo i veig que en una clàusula diu: ...que tu a Boston i jo a Califòrnia... ves, l'amor té aquestes coses!

 

cristina.grosp@gmail.com

 

 

Bondia dilluns!!!

Molts cops em pregunto, que falla en la nostra educació que sempre hem estat un poble tant tolerant enfront la corrupció, les mentides i la incompetència, perquè un poble educat, tot això, no ho permet. Les diferents tipus d'escoles, pública i privada, no diferencia els nens per ser més tontos o més intel·ligents, tots els nens són iguals i per tant tenen els mateixos drets i oportunitats. Així que fotem canya en favor de la cultura i l'educació ja que és el millor escut que ens defensa i les armes que més temen. Que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Confidències sense jutjar...

Aquesta nit vaig a sopar amb tres amigues. Tres amigues que fa molts anys vam coincidir en el temps i l'espai. Després cadascuna de nosaltres vam agafar diferents camins i ni la casualitat fa que ens trobem en el nostre dia a dia.

Vivim en diferents ciutats, tenim diferents oficis. Elles ni tant sols coneixen la meva família, ni jo la d'elles. La nostra connexió és molt particular i personal. No sabem tot de nosaltres, com molts cops és demana de l'amistat, nosaltres ni pretenem ni volem saber-ho. No ens exigim un suport incondicional i no per ser així som conegudes, noooo!!! som amigues, bones amigues. La sinceritat, el respecte i l'afecte que ens tenim són els pilars de la nostra amistat que s'ha consolidat durant el temps.

Serà una nit d'escoltar i xerrar, xerrar molt i molt, de riures i emocions, parlarem de tot i de res, de tot el que ens vingui de gust i de res que no vulguem parlar... sense jutjar-nos. Aquesta nit compartirem experiències, alegries i tristeses i com no, confidències.

No tenim dates fixes de trobades, no ens agraden les obligacions ni els lligams. Quan sentim la necessitat, per un moment, de sortir del nostre entorn habitual, ho fem, i punt... Totes quatre sabem que serà una estona nostra, per nosaltres molt important.

I quan ens acomiadem, ens abraçarem i tornarem cadascuna a casa seva amb la seva família, amb la seva feina, els seus problemes, els seus èxits... el seu dia a dia. Ara saps que sempre seran les teves amigues.

I demà al matí em despertaré al meu llit, a casa meva amb la meva família, i el Pep amb una mirada respectuosa i un petó em donarà el bondia, no em preguntarà res, perquè sap que aquests petits grans moments, que són vitals per mi, són meus i només meus.

cristina.grosp@gmail.com

Els teus petits canvis SÍ són poderosos!!!

Quan era petita, a casa meva, una setmana jo i una altre el meu germà, baixàvem la bossa negre de tota la brossa que havíem generat aquell dia, a quarts de 12 escoltavem el sorollós camió com buidava els contenidors. Un únic contenidor verd per a tots els residus. Ara, després d'una colla d'anys ha desaparegut el contenidor universal i hi ha de tots els colors, jo, reconec que sóc bastant desastre i cada dia, a casa, em renyen perquè no hi ha manera que ho faci bé. 

Desde fa uns dies que a la tele surten, i no poques vegades... sinó repetitivament, unes cheerleaders, molt mones elles, que enlloc de pom poms a les mans porten envasos, que ens recomanen simpàticament que “si ets envàs, a veure on vas?”. He de felicitar a l’equip d’estratègia de màrqueting, ja que aquest minifestival televisiu, polèmica viral inclosa, se’n parla per tot arreu i no ha passat desapercebut. Ara, tinc els meus dubtes, de si després del ritmic consell de les nenes, reciclem més i bé o no?

Les cheerleaders són gracioses i pesadetes, molt pesadetes... així que jo em quedo amb l’entranyable Capità Enciam, aquell personatge dels anys 80, amb una enciam al pit, vestit de verd, de cap a peus, amb tela de diferents tonalitats de “fieltro”, tot sent de ficció va aconseguir ser un més de la família i va entrar en totes les cases per ensenya’ns la paraula reciclatge, per aquells temps tant desconeguda per tots nosaltres. El Capità Enciam era un superheroi, protagonista de petites històries que donava consells ecològics i ens va fer un primer aproximament al desenvolupament sostenible. Hem de fer un esfoç per ser respectuosos amb el nostre planeta, fer tot el possible per a conserva’l i sobretot protegir els recursos naturals per al nostre benefici i el de les generacions futures.

Recordant al Capità, també he de felicitar l’equip que el va crear per l’eficàcia de les coses senzilles i clares. I ara... arrugo les celles, creuo els dos braços amb els punys tancats i dic ben alt: ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS!!!

cristina.grosp@gmail.com