Avui, darrer dia d’octubre, hi ha la nit de la castanyada. Confesso obertament
que a mi m’encanta aquest dia, tot el que l’envolta és molt xulo: un grapat
d’amics a la vora del foc, barbacoa, escalivada, all-i-oli, pa torradet, un
vinet de la casa. I de postres... panellets, castanyes, vi dolcet (amb porronet
si pot ser), moniatos i que no falti una manteta de quadres als genolls per
gaudir de la xerrameca. Això és el que m’espera avui, brutal, oi?
Al meu fill petit
no li agrada, quan veu la manta de quadres arronsa el nas i pensa que som uns
avorrits i uns iaus. Ell troba molt més divertit lu jalugüin. I això que sempre
ha viscut entre la tradició castanyaire. Jo, li respecto, és el que ell
prefereix i eufòric està pendent de tots els passatges del terror que es facin
al poble i als poblets del voltant. I com més sang i fetge hi hagi... millor. I
penso... perquè no?
Auuu, que tingueu una fantàstica nit fent el que més us
vingui de gust!!!
cristina.grosp@gmail.com
