L'altre dia
vaig llegir que si escolleixes una feina que t'agradi i treballes en allò que
estimes no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida. Doncs mira, això fa
que pensar i més ara, ja que hem de tenir clar que el treball és un dret malgrat
que ens ho prenguem com una obligació.
Darrerament
escoltem molt la paraula INNOVAR. Una paraula nova, que... jo no ser vosaltres,
però jo quan era petita mai vaig escoltar, ni tant sols sabia que existia. A
l'escola que jo estudiava van insistir molt en ensenyar-me costura, modals, a
estar calladeta (aquí crec que vaig faltar per malaltia, perquè no m'han quedat
clar els conceptes), a obeir (aquí tenia la grip), a ser educada (aquí no vaig
faltar, ho sóc... i molt). Un cop vam fer un treball d'oficis i recordo que van
sortir un grapat de perruqueres, dependentes, secretàries, mestres,
infermeres... d'emprenedora, cap ni una...
L'emprenedoria
no és un concepte, no és una paraula, és una actitud, una decisió, un fet, que
molts cops confon a la gent i no queda massa clar. L'emprenedor, neix o es fa?
Ahhh, molt bona pregunta, i estic segura que gairebé tots direu, ràpid i fort,
es neix!!!!!! Ah, sí? I en que us baseu? En la manera de ser de cadascú... en l'empenta?
L'emprenedor no
neix d'un garatge i es fa ric, riquíssssssim, que no us enganyin. L'emprenedor
no és aquell que se li disparen els nivells en un text d'intel·ligència,
tampoc. L'emprenedor no és aquell que va néixer sense escrúpols i vol fer-se
ric explotant el personal.
Un emprenedor
és aquell que en un moment donat descobreix que necessita trobar sortides i
solucions a una situació i que només ell ho pot fer. Perquè s'ha adonat que
l'actual situació que està vivint no tant sols ve donada per l'abús sinó per la
manca de recursos, d'energia, de ganes i de motivació.
Ens trobem
davant d'un moment de canvis... de molts canvis, en que tot està per fer, sí,
sí... ho he dit bé, no està tot inventat, tot al contrari, el procés
d'adaptació cap a una nova era, comportarà que tots ens posem les piles i
comencem a pensar que fer, ja!
Noves idees,
nous oficis, nous mètodes... Ens hem d'obrir a noves alternatives de vida,
noves expectatives de feina. Obrir els ulls a tots els elements que se'ns
presenten en el camí.
I no hi ha
excuses que valguin, ja que la formació acadèmica és important, i tant que ho
és, però si saps aprofitar la teva formació de la vida, no hi haurà qui et
freni!!! Si la meta és important els obstacles es fan petits.
I perquè no, pensa que és
allò que t'agradaria fer i recorda: "Los analfabetos del siglo XXI no
serán aquellos que no sepan leer y escribir, sino aquellos que no puedan
aprender, desaprender y reaprender y adaptarse a los cambios" Alvin Toffler
cristina.grosp@gmail.com
