L'altre
dia els hi explicava als meus fills que quan jo tenia la seva edat no existien
ni els ordinadors ni els telèfons mòbils, tant sols el telèfon fix. No se'n
sabien avenir, em preguntaven sorpresos com ens relacionàvem els amics.
Si
miro enrere, fins i tot, jo em sorprenc, com ha canviat tot. Abans, no tant
sols utilitzava el telèfon, sinó que escrivia cartes (que guardo amb molta cura
en una caixeta i hi ha dies que les torno a llegir, m’encanta!). Em cartejava
amb els amics d'hivern, a l'estiu i amb els amics d'estiu, a l'hivern. I com
m'agradava rebre resposta, encara que fos curta feia uns bots d'alegria!!! Quan
enviava una carta, calculava el temps i acte seguit, cada dia anava a la bústia
a veure si hi havia una resposta.
La
manera de comunica'ns ha canviat, sí!, però les ganes de rebre respostes, no! Tot
al contrari, aquesta necessitat ha augmentat. En el cas de la
missatgeria instantània, que avui en dia, ens permet comunica'ns en tot moment
i a qualsevol lloc. Escrivim un missatge, i qui no s'ha quedat mai mirant el
mòbil esperant que la persona respondrà immediatament. Hi ha moments que
penses, "bé està treballant i no pot respondre" "està conduint" "no té bateria", "s'ha deixat el mòbil a casa" passen les hores
i... res de res, quina desil·lusió, vols dir que l'ha rebut? Pensem... ja que...
qui no es mira el mòbil 100 vegades al dia.
En
els missatges escrits passa exactament el mateix, envies un missatge i res de
res, passen les hores, passen els dies i cap resposta. Crec que tothom es
mereix una resposta, simple, amable, ja que algú a l'altra banda, ha utilitzat
part del seu temps per escriure'ns, per comunica’s amb nostraltres, i això és
mereix un respecte, sigui qui sigui.
Un
exemple que se'm ve al cap, no contestar un missatge és com saludar una persona
pel carrer i que aquest ni et miri, ho trobo molt desagradable. Així que crec
en l'educació i el respecte en els contactes, encara que aquests siguin
virtuals. No som màquines, som persones les que estem a l'altra costat de la
pantalla de l'ordinador o del telèfon i són molt agraïdes les respostes, a tots
ens agraden, a mi, a tu i a tu també!
cristina.grosp@gmail.com
Ho has clavat!! Passa poques vegades la no resposta i no et deix de sorprendre, però vull pensar que sempre hi ha un motiu ;)
ResponderEliminar