Confidències sense jutjar...

Aquesta nit vaig a sopar amb tres amigues. Tres amigues que fa molts anys vam coincidir en el temps i l'espai. Després cadascuna de nosaltres vam agafar diferents camins i ni la casualitat fa que ens trobem en el nostre dia a dia.

Vivim en diferents ciutats, tenim diferents oficis. Elles ni tant sols coneixen la meva família, ni jo la d'elles. La nostra connexió és molt particular i personal. No sabem tot de nosaltres, com molts cops és demana de l'amistat, nosaltres ni pretenem ni volem saber-ho. No ens exigim un suport incondicional i no per ser així som conegudes, noooo!!! som amigues, bones amigues. La sinceritat, el respecte i l'afecte que ens tenim són els pilars de la nostra amistat que s'ha consolidat durant el temps.

Serà una nit d'escoltar i xerrar, xerrar molt i molt, de riures i emocions, parlarem de tot i de res, de tot el que ens vingui de gust i de res que no vulguem parlar... sense jutjar-nos. Aquesta nit compartirem experiències, alegries i tristeses i com no, confidències.

No tenim dates fixes de trobades, no ens agraden les obligacions ni els lligams. Quan sentim la necessitat, per un moment, de sortir del nostre entorn habitual, ho fem, i punt... Totes quatre sabem que serà una estona nostra, per nosaltres molt important.

I quan ens acomiadem, ens abraçarem i tornarem cadascuna a casa seva amb la seva família, amb la seva feina, els seus problemes, els seus èxits... el seu dia a dia. Ara saps que sempre seran les teves amigues.

I demà al matí em despertaré al meu llit, a casa meva amb la meva família, i el Pep amb una mirada respectuosa i un petó em donarà el bondia, no em preguntarà res, perquè sap que aquests petits grans moments, que són vitals per mi, són meus i només meus.

cristina.grosp@gmail.com