Inocent, inocent...

L'any 99, quan tenia 29 anys vaig crear una empresa, aquest fet va crear diferents reaccions als que m’envoltaven, des dels que aprovaven el meu esperit emprenedor fins els que pensaven que m’havia tornat, directament, boja (d’aquests molts i amb unes recomanacions inoblidables). D’aquells inicis recordo la il·lusió amb la qual vaig convertir una idea impossible en possible. Creia que amb el simple fet de fer bé la feina, l’èxit estava assegurat. Aixxxxx... inocent, inocent!!!

No vaig trigar massa a saborejar el fracàs, les llàgrimes, la desil·lusió, la humiliació davant un sistema que et lapida fins que se’t paralitzen tots els músculs del cos. Et centres en un pla A, per si de cas tens el pla B, el C arriba ràpid, el D no serveix... fins que acabes l’abecedari i tornes, cíclicament amb el plan A.

Diuen que en els inicis empresarials només inverteixes (en temps i diners) i no veus un euro, jo, no vaig ser l’excepció. La meva qualitat de vida va disminuir dràsticament. Després de molts obstacles, de no dormir i no menjar... al bell mig d’un estat de benestar generalitzat, vaig aconseguir tenir un sou i, fins i tot, un any, vaig tenir 3 setmanes de vacances a l’estiu!!!!!!!!!!!!! Sí, sí, encara les recordo, va ser l’any 2006. Ahhh, és clar, ara me n’adono que vaig viure per sobre de les meves possibilitats, inocent, inocent...

Doncs sí, hi ha èpoques que emprendre m’ha immobilitzat, he tingut estats de pànic, d’angoixa, però puc dir que, fins i tot, amb el tsunami que ens ofega en el present, aquesta aventura emprenedora ha estat apassionant, una de les millors experiències de la meva vida i continuaré lluitant, amb totes les meves forces per trobar una solució, perquè ara per ara, aquesta bogeria és la passió que em motiva, em dona vida. La clau, està clar, que es troba en la meva capacitat de superació, encara que la situació sigui esgotadora, no m’he fos i continuaré donant guerra, i tant...

Ara amb la crisis i les meves errades estic aprenent tot el que no funciona, amb aquesta visió aniré descartant fins corregir-ho. Tots hi estem exposats al fracàs, independentment del sexe, edat, professió... cal identifica’l i donar-li la importància que es mereix. Cal analitza’l i fer els CANVIS necessaris. Com deia Einstein: “La definición de locura es: hacer lo mismo y esperar un resultado diferente”.

Us deixo amb una frase d'en Marc Vidal: “Un emprendedor fracasado es un cadáver económico con un reto ante si de incalculable valor por estar obligado a poner en marcha toda la maquinaria de supervivencia, ese talento latente que no nos enseña nadie a activar”

cristina.grosp@gmail.com