Bondia dilluns!!!

Avui, darrer dia d’octubre, hi ha la nit de la castanyada. Confesso obertament que a mi m’encanta aquest dia, tot el que l’envolta és molt xulo: un grapat d’amics a la vora del foc, barbacoa, escalivada, all-i-oli, pa torradet, un vinet de la casa. I de postres... panellets, castanyes, vi dolcet (amb porronet si pot ser), moniatos i que no falti una manteta de quadres als genolls per gaudir de la xerrameca. Això és el que m’espera avui, brutal, oi? 

Al meu fill petit no li agrada, quan veu la manta de quadres arronsa el nas i pensa que som uns avorrits i uns iaus. Ell troba molt més divertit lu jalugüin. I això que sempre ha viscut entre la tradició castanyaire. Jo, li respecto, és el que ell prefereix i eufòric està pendent de tots els passatges del terror que es facin al poble i als poblets del voltant. I com més sang i fetge hi hagi... millor. I penso... perquè no? 

Auuu, que tingueu una fantàstica nit fent el que més us vingui de gust!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui no és un dilluns normal, és el primer de l’estiu, una estació que ens regalarà segons, minuts, horetes... de descans i esbarjo que gaudirem i compartirem com a recompensa al nostre esforç. Aquesta és una època que tenim menys obligacions, així que concedeix-te temps, sobretot a TU i als que t'envolten, ens ho mereixem!!! Petits grans moments màgics que no tornaran, i sempre romandran... Que tingueu una molt bona setmana, ahh i reusencs i reusenques... que no s’aturi la música, que surti el foc que portem dins... que tingueu una feliç i màgica FESTA MAJOR DE SANT PERE!!!!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Qui no ha dit mai: “la vida són èpoques dolentes i de bones...” Jo ara estic a la bona i confesso que hi ha moments que desorientada i un pel acollonida, miro cap a dalt i dic:

    - A on està la càmera?

    - Segur que no és una broma, oi?

Aquestes èpoques, moments, bocins de vida que ens omplen i emocionen, que tant valor tenen i cal viure intensament. Petits grans moments que es converteixen en tresors que guardarem i ningú ens podrà treure de la nostra memòria i, sobretot, cal que gaudim al màxim per a que en un futur ens donin forces per afrontar, si mai torna... una mala època.

“De respirar els instants viu l’alegria,
de tastar-los tots ells complidament,
bo i gaudint dels batecs de cada dia.”

Que tingueu una gran setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Aquest ha estat un cap de setmana temàtic, és a dir, cada locu amb el seu tema!!! 

Diàriament actuem i tenim pensaments que són el reflex de la nostra madurés, per això és tant maca mantenir la disbauxa i la festa, no tant sols ens fa sentir joves... ens fa sentir vius. 

Perquè les arrugues no ens han d’espantar, ni a nosaltres ni a ningú, si son el testimoni d’haver gaudit de la vida.


Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Cap de setmana llarg però no excessiu. En el que hem gaudit de petits moments que ens enforteixen i ens donen vida, petits detalls que per alguns poden semblar absurds, ridículs... i que els més refinats consideren ordinaris. Prendre un café, anar al cine (al  Dídac li va encantar Mortadelo y Filemón), menjar entre hores, fer el gos amb el gos, jugar al parxís, veure una película korki a la tarda encarxofats al sofà... i avui, obro la finestra i miro al cel, respiro fort, penso i em centro en els núbols... feliç dilluns!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia, avui dilluns sant!!!

Aquesta, una setmana de contrastos, uns d’unes merescudes mini vacances, altres... també mereixerien vacances (mini, maxis o extres) però... 
Centrat en els moments que passen desapercebuts, que poden ser insignificants, però pot ser un instant important. Cada dia és un cúmul de petits moments, segur que trobareu un que serà especial i per tant atura’t i gaudeixe’l, un instant que et farà feliç i et farà sentir millor. 

Com diuen en un genial anunci publicitari (jo l’adapto amb les meves paraules) cada moment que perds és un moment que no torna... per continuar, cal aturar-se... encara que siguin estonetes petites. 

Molt bona setmana... santa!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!

Wuauuu, aquí estic, de nou... avui d'estrena, iniciem el mes de juliol, sense presa ehhhh... I de ben segur que trobarem estones de lectura, de mirades, de somriures, de pensaments... nits compartint tertúlies, riures amb familiars, amics, coneguts, veïns... converses i records que ens dibuixaran petits instants de felicitat immens. Doncs sí, ara és el moment de fer allò que desitges i no has pogut fer la resta de l'any... fer aquella visita, aquella trucada o senzillament... una bona migdiada!!! Si és el que necessites, tot s'hi val... que tingueu una fantàstica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Iniciem una nova setmana i com cada dilluns em programaré l’agenda, està clar que mai res em surt com jo vull, a vosaltres també us passa?, cada dia és una caixa de sorpreses... de bones i de no tant bones, esperes... desesperes... ara, si no fos així la nostra vida seria una successió de fets calculats, programats, més o menys com la peli de la “Marmota”, ja sabeu quina dic... Ara bé davant tanta incertesa, jo tinc per costum fixar una estoneta (petita, petita) de repòs, programada, petit moment d’avorriment que agraeixo enormement. A veure que m’espera aquesta setmana... i tu? vinga... que ja és dilluns!!!

PD de dilluns: El dia de la Marmota o Atrapat en el temps, una película que ens fa reflexionar, que estem fent amb la nostra vida? De debó donem importància, cada dia, al que realment ho té? O ens passem la vida queixa’ns i malhumorats?

cristina.grosp@gmail.com

Confidències sense jutjar...

Aquesta nit vaig a sopar amb tres amigues. Tres amigues que fa molts anys vam coincidir en el temps i l'espai. Després cadascuna de nosaltres vam agafar diferents camins i ni la casualitat fa que ens trobem en el nostre dia a dia.

Vivim en diferents ciutats, tenim diferents oficis. Elles ni tant sols coneixen la meva família, ni jo la d'elles. La nostra connexió és molt particular i personal. No sabem tot de nosaltres, com molts cops és demana de l'amistat, nosaltres ni pretenem ni volem saber-ho. No ens exigim un suport incondicional i no per ser així som conegudes, noooo!!! som amigues, bones amigues. La sinceritat, el respecte i l'afecte que ens tenim són els pilars de la nostra amistat que s'ha consolidat durant el temps.

Serà una nit d'escoltar i xerrar, xerrar molt i molt, de riures i emocions, parlarem de tot i de res, de tot el que ens vingui de gust i de res que no vulguem parlar... sense jutjar-nos. Aquesta nit compartirem experiències, alegries i tristeses i com no, confidències.

No tenim dates fixes de trobades, no ens agraden les obligacions ni els lligams. Quan sentim la necessitat, per un moment, de sortir del nostre entorn habitual, ho fem, i punt... Totes quatre sabem que serà una estona nostra, per nosaltres molt important.

I quan ens acomiadem, ens abraçarem i tornarem cadascuna a casa seva amb la seva família, amb la seva feina, els seus problemes, els seus èxits... el seu dia a dia. Ara saps que sempre seran les teves amigues.

I demà al matí em despertaré al meu llit, a casa meva amb la meva família, i el Pep amb una mirada respectuosa i un petó em donarà el bondia, no em preguntarà res, perquè sap que aquests petits grans moments, que són vitals per mi, són meus i només meus.

cristina.grosp@gmail.com

Grans petits moments

Avui m'he aixecat tard, sí, ho reconec, el cos i la ment m'ho demanava i fins que no m'ha dit, Cris, ja en tenim prou, després d'estirar-me, una, dues, tres... moltes vegades, amb un somriure d'orella a orella, m'he llevat. Aquest matí he volgut abusar del silenci, del caliu que m'envoltava, de la tranquil·litat i sobretot, allunyar-me de tota mena de compromís i obligació. Avui he volgut fer grans aquests petits moments.

És veritat que "Quien madruga, Diós le ayuda", malgrat aquesta gran dita, jo avui he predicat aquella que diu "No por mucho madrugar, amanece más temprano". Vist des d'una altra perspectiva, una sensació de benestar, de luxe!

Que maco és, gaudir de moments, que molts cops ens passen inadvertits, només mirant una mica al nostre voltant podem adona'ns de la quantitat de coses valuoses que ens rodegen. Petits moments que donen sentit i força a la nostra vida.

En dies com avui, no cal tenir pressa, es vital per estar bé intel·lectualment i físicament i tot un conjunt de beneficis que de ben segur un especialista en medicina els descriuria perfectament.

Encara que no sigui cap experta en salud, avui, sense presa, em dedicaré a mimar-me jo i als meus... "porqué yo lo valgo"


cristina.grosp@gmail.com