Mira que arriba a ser difícil entendre als
adolescents, les hormones van i venen, no hi ha qui els aguanti. Hi ha moments
que perdo el control, m'he de retirar una estona del camp de batalla, i
m'allunyo de les escenetes que fa pocs anys, jo deia, ahhhh nooo, quan el meu
fill tingui aquesta edat jo això no ho permetré, i vaja, patapum... sense
adonar-me ensopego de morros amb l'edat del pavo i aguanta...!!!
El ràpid i inevitable creixement dels meus fills
fa que no pugui evitar recordar la meva infància i com no, estaria molt bé fer
una mica de MEMÒRIA HISTÒRICA, en la meva etapa adolescent.
Si miro enrere veig una noia extravertida, difícil
i complicada... molt complicada. Una noia aterroritzada davant tots els canvis
que es produïen en el seu interior, nous sentiments i decisions. Una noia
insegura que no entenia que les seves constants errades eren conseqüència de la
seva inexperiència i això la va endú a la frustració. La seva actitut li va
jugar males passades a ella i molts dels que l'envoltaven. Miro perplexa
aquella joveneta rebel que esquivaba els consells, amb tot un seguit de
complexes distorsionats. Va desafiar estimar i ser estimada, aprendre i
rebre...
L'adolescència és una etapa més de la nostra vida,
tots hi hem passat, un procés de canvi necessari. És un salt al buit sense
saber el que hi ha al final. I està clar que no podem exigir una maduresa
inexistent sense cap mena de procés.
I ara, després de tants anys, observo al meu fill
envalentonat, rebel, a contracorrent, segur i convençut de la seva actitud
grotesca i detecto en els seus ulls, en el més profund de la seva mirada, la
inseguretat, la por i la mateixa actitud incerta que em dominava a mi a la seva
edat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario