L'any 99, quan tenia 29 anys vaig crear una
empresa, aquest fet va crear diferents reaccions als que m’envoltaven, des dels
que aprovaven el meu esperit emprenedor fins els que pensaven que m’havia
tornat, directament, boja (d’aquests molts i amb unes recomanacions
inoblidables). D’aquells inicis recordo la il·lusió amb la qual vaig convertir una
idea impossible en possible. Creia que amb el simple fet de fer bé la feina, l’èxit
estava assegurat. Aixxxxx... inocent, inocent!!!
No vaig trigar massa a
saborejar el fracàs, les llàgrimes, la desil·lusió, la humiliació davant un
sistema que et lapida fins que se’t paralitzen tots els músculs del cos. Et
centres en un pla A, per si de cas tens el pla B, el C arriba ràpid, el D no
serveix... fins que acabes l’abecedari i tornes, cíclicament amb el plan A.
Diuen que en els inicis
empresarials només inverteixes (en temps i diners) i no veus un euro, jo, no vaig
ser l’excepció. La meva qualitat de vida va disminuir dràsticament. Després de
molts obstacles, de no dormir i no menjar... al bell mig d’un estat de benestar
generalitzat, vaig aconseguir tenir un sou i, fins i tot, un any, vaig tenir 3
setmanes de vacances a l’estiu!!!!!!!!!!!!! Sí, sí, encara les recordo, va ser
l’any 2006. Ahhh, és clar, ara me n’adono que vaig viure per sobre de les meves
possibilitats, inocent, inocent...
Doncs sí, hi ha èpoques que emprendre
m’ha immobilitzat, he tingut estats de pànic, d’angoixa, però puc dir que, fins
i tot, amb el tsunami que ens ofega en el present, aquesta aventura emprenedora
ha estat apassionant, una de les millors experiències de la meva vida i continuaré lluitant, amb totes les meves forces per trobar una solució, perquè
ara per ara, aquesta bogeria és la passió que em motiva, em dona vida. La clau,
està clar, que es troba en la meva capacitat de superació, encara que la situació
sigui esgotadora, no m’he fos i continuaré donant guerra, i tant...
Ara amb la crisis i les meves
errades estic aprenent tot el que no funciona, amb aquesta visió aniré
descartant fins corregir-ho. Tots hi estem exposats al fracàs, independentment
del sexe, edat, professió... cal identifica’l i donar-li la importància que es
mereix. Cal analitza’l i fer els CANVIS necessaris. Com deia Einstein: “La
definición de locura es: hacer lo mismo y esperar un resultado diferente”.
Us deixo amb una frase d'en
Marc Vidal: “Un emprendedor fracasado es un cadáver económico con un reto ante
si de incalculable valor por estar obligado a poner en marcha toda la
maquinaria de supervivencia, ese talento latente que no nos enseña nadie a activar”
cristina.grosp@gmail.com
