Bondia dilluns!!!

Ja he dit altres cops que sóc de xarxes socials, esclar que sense caure en l’exhibicionisme i l’spam.

Idíl·liques vacances, una perfecta parella, adolescents que són sants, nadons de catàleg, èxits laborals... Hi ha cops que penso: de debò som tan feliços i tan maquets? Que publiquem? El que de veritat sentim o el que és més susceptible a rebre més “me gustas”?

Doncs jo crec que el que sentim. I aquesta tendència a mostrar el millor de nosaltres mateixos, malgrat sigui esporàdica i, perquè no?, per buscar l’aprovació dels altres... ho trobo bé. Contribuirà a quan rebem un missatge positiu aquest generi un estat positiu cap a nosaltres, i això és d’agrair, alegra a tothom.

Ni per mi, ni per tu, ni per ell res és fàcil, el dia a dia és dur, és lluita, és decepció, és també tristor... però malgrat tot això... som positius.

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Se’ns presenta una setmana gris, meteorològicament parlant. Un estat del temps efímer. D’estats efímers en podem tenir de desagradables (per sort, no hi ha mal que duri cent anys) i d’agradables... essència d’aquells plaers que SABEM gaudir, petits detalls de la vida que ens il·luminen un instant i ens descobreixen un món fascinant deixant a la vista la màgia d’una conversa, d’una mirada, d’un llibre, d’un missatge, d’una olor, d’una trucada, d’una insinuació, d’una cançó, d’un entusiasme, d’una emoció... i sí, va passar, va ser breu, tan sols un instant... però tan intens que romandrà per sempre amb nosaltres.

Malgrat la grisos del cel, gaudeix del moment... molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bona nit dilluns!!!

Creies que no hi era? No m’he anat… recorda-ho… aquí continuu!!! 

Veus… sempre hi ha temps, mai és massa tard.
 

Que tingueu una bonica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

 

Bondia dilluns!!!

Perdre’s és l’única manera de trobar-se, de tant en tant ens parem en un peatge, aquest és l’oblit, perquè per a continuar circulant, cal començar de zero. I per començar de zero no cal que ho tinguis tot solucionat, ni tot llest... així que no cal dir res més... carretera i manta!!! Igual que necessitem respirar, menjar, veure, dormir, ... també molt i molt i molt escapar. No et capfiquis si et dona la sensació que no arriba allò que busques, recorda... tots els rius arriben al mar!!! Que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Que maco, el fet que cada dilluns pugui difondre el meu bondia a tothom i tant ràpidament. La tecnologia ens ofereix la possibilitat d’estar connectats i comunicats sempre i on vulguem. Ben utilitzada i mesurada, és increible!!! Ara bé, hem d’equilibrar l’ús virtual amb el contacte físic i emocional, ja que en aquests temps de comunicació instantània intueixo molta soledat davant una necessitat de caliu i afecte. Així que no deixeu de practicar la comunicació REAL, tocar, abraçar, parlar, acariciar, escoltar, besar... que la xarxa no et confongui!!! Que tingueu una equilibrada setmana!!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Iniciem una nova setmana, on els sentiments i les emocions seran els protagonistes. Moltes de les coses bones que ens succeeixen neixen d'una actitud d'amor, perquè l'amor és fruit de l'emoció. Demà, dia de Sant Jordi, l'amor, la natura i la lectura seran els protagonistes, bonica combinació. No dubteu en regalar, i valoreu els detalls que tinguin amb vosaltres. Observa l'amor que hi ha dins teu i que el teu dia a dia no et deixa veure, deixa'l sortir, és un valor vital que dona sentit a la nostra vida. Una senzilla rosa i un valuós llibre, petits detalls que diuen molt, regala'ls i accepta'ls. Que tingueu una feliç i emotiva Diada!!!

cristina.grosp@gmail.com

Mort jo, mort el meu perfil?

El naixement d’un llibre molts cops és fruit d’un procés creatiu d’algú motivat per la inspiració i la necessitat de comunicar, el seu contingut és l’eina més valuosa que ofereix l’autor al lector. La presentació d’un llibre és un esdeveniment que sempre m’ha entusiasmat i aquest vespre he tingut una nova oportunitat que m'ha sorprès i m'ha encantat.

Avui, a Reus, s’ha presentat el llibre “Mort certa, hora incerta” de l’Ernest Benach i el Miquel Pueyo, un llibre que, de ben segur, no deixarà a ningú indiferent i això que encara no l’he llegit ni tant sols fullejat, però amb un titular així i després de les explicacions dels autors, a mi personalment ja em crida l’atenció.

A casa meva, de sempre, a la meva mare mai li ha agradat parlar de la mort, diu que no cal, no sigui que de tant parlar-hi vingui sense convidar-la, ara sí, cada cop que se’n va de viatge em diu on estan guardats els rebuts de l’assegurança per l’enterrament, això “per si de cas”, és clar, estadísticament si surts de casa tens més possibilitats d’estirar la pota que no pas si et quedes dins tancada. Ara ve quan algú diu... que si no és la teva hora, ja pots anar on vulguis...

La mort és un tema més aviat delicat, que fa una mica de “yu-yu”, i sobretot quan es tracta de parlar de la que ens afecta directament a la nostra persona, ens posa nerviosos, perquè està clar que algun dia l’hora vindrà. Doncs mira posats a parlar, parlem-ne.

Si jo me’n vaig al més enllà (ara ve quan tinc tots els dits creuats) hi haurà uns hereus que assumiran els meus béns i també les meves obligacions, fins aquí res de nou. Ara bé, que passa amb la meva vida virtual? He de fer testament virtual? Que se’n farà dels meus comptes a la xarxa, el correu, el blog, el meu perfil de facebook i Linkedin? Per un moment imagino als meu home i als meus fills davant un notari, rebent, ara per ara, moltes més obligacions que béns i a més a més, per sorpresa un conjunt de contrasenyes per accedir a la meva vida virtual, de ben segur que els hi queda una cara de pa d’all que alucino, només de pensar-ho!!!! Que Déu els agafi confessats, a ells i a mi en el més enllà...

I jo em pregunto, tots estem disposats, arribat el dia, a que els nostres hereus puguin accedir lliurement al nostre historial virtual? Us ho heu preguntat algun cop? Teniu alguna cosa a amagar? Qui no té una identitat digital? Qui estigui lliure de pecat que llençi la primera pedra...

Si busqueu respostes,  “Mort certa, hora incerta” de ben segur us traurà de dubtes i us farà reflexionar, jo ja he començat a fer-ho.

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui em permetreu començar la setmana recordant la ment més jove que tenia aquest país, un exemple d’honestitat, seny i vitalitat que en ha donat valuoses lliçons de com ser digne dins la indignitat.

"En plena libertad no vive nadie. Ese ideal de que yo hago lo que me da la gana es un error terrible porque todos estamos condicionados por todo. Para mí la clave de la libertad es la libertad de pensamiento". José Luis Sampedro.
 

Que tingueu una molt bona setmana!

cristina.grosp@gmail.com

L'apassionant cicle de la lectura

Aquest darrer mes, aprofitant petites estones lliures, l'he dedicat a devorar una sèrie de llibres. Llibres recomanats, llibres que m'han cridat l'atenció, llibres que tenen bona crítica, en fi... diguem que lectures que em venien de gust, em relaxaven, no m'atabalaven i que no m'han fet pensar massa, que és d'agraïr.

Avui no vull parlar del benefici intel·lectual que aporta la lectura, que ningú posa en dubte, sinó que em centraré en les característiques de cada llibre per a cada moment.

Un llibre és un gran company de viatge, de debó, fa que no et sentis sol i a més et soluciona dubtes, i és un bon reflex de la situació emocional en la qual ens trobem. Durant la infància, un grapat de contes de princeses i prínceps lluiten contra els mals i mentre viuen apassionadament el seu amor verdader, al final, guanyen els més bons, i fins i tot, la princesa es casa amb el príncep i colorin colorado, este cuento se ha acabado. 

A l'institut recordo "El mecanoscrit del segon origen",  en Dídac i l'Alba sobrevivien d'una greu catàstrofe i partint de zero per reconstruir el planeta, una novel·la apassionant. Lectures com "Edad prohibida", llibres com ho diria... amb petites pinzellades de "dos rombes", ja m'enteneu.

Després dels contes de prínceps i princeses, amb final feliç, llibres de primers amors juvenils apassionats i novel·les roses... ensopegues, et dones un cop al cap i t'adones que la realitat no és així i et trobes a la llibreria més propera davant la secció  de lectures d'autoajuda, llibres de Louise L. Hay com "Usted puede sanar su vida", de Dale Carnegie "Como suprimir las preocupaciones y disfrutar de la vida", entre d'altres, que et fan posar davant del mirall i dir-te com de guapa i estupenda ets, alguns dels consells son recomanables, no tots.

Quan ja som estupendus, trobem parella i formalitzem la relació, en aquest moments deixem la lectura, no la necessitem, m'enteneu, oi? I esclar, de sobte et quedes embarassada, i ara que? Tornem a la llibreria i carreguem informació davant un esdeveniment totalment desconegut per nosaltres i busquem guies per a ser els millors pares del món i ens tornem a trobar amb un llibre a les mans, aquest cop "Que es pot esperar quan s'està esperant", ah i descobrim un tal Dr. Estivill, una eminència perquè els nostres fills no alterin massa el nostre descans nocturn, molt important!!!

El nadó va creixent ràpidament i et trobes a la vora del seu llit llegint llibres d'històries fantàstiques de prínceps i princeses que es prometen amor etern. I és en aquest  moment quan t'adones que els teus fills es troben en l'inici de l'apassionant cicle de la lectura...

cristina.grosp@gmail.com

Tu a Boston i jo a Califòrnia

Al llarg dels anys, cada cop tinc més clar, que el que uneix a les parelles no és allò amb el que coincideixen, sinó en el respecte, l'acceptació i l'admiració d'allò que els diferencia. Si això ho hagués sabut abans, quantes discussions i disgustos m'hagués estalviat!!!

Quina mania que tenim en buscar per trobar la "mitja taronja", una combinació de dos fruites diferents dona un suc molt saborós. Les diferències ens obren nous horitzons, noves perspectives, noves experiències i emocions.

Estic segura que totes les parelles tenen un contracte, no escrit, és clar... un contracte que inconscientment han elaborat amb el temps, de necessitats, d'obligacions i com no de compromís. Sí, ho sé, sona molt lleig això del contracte, així que ho suavitzaré... Aquest no s'ha firmat en el despatx de cap notari, ni s'ha redactat emparat amb alguna llei... És personal, flexible i varia i s'adapta a cada circumstància. És el resultat d'una combinació racional i emocional que han aportat dues persones. Dues persones que sense pressió ni cap obligació han decidit estar juntes, o no! Des de la distància, sense coincidències o tan senzill com sense diferències.

L'amor no el fixa un manual, ni la societat, cadascú decideix com el vol viure, i això és el que fa que la flama no s'apagui.

...i per un moment obro sorpresa els ulls i llegint m'aturo i veig que en una clàusula diu: ...que tu a Boston i jo a Califòrnia... ves, l'amor té aquestes coses!

 

cristina.grosp@gmail.com

 

 

Bondia dilluns!!!

Molts cops em pregunto, que falla en la nostra educació que sempre hem estat un poble tant tolerant enfront la corrupció, les mentides i la incompetència, perquè un poble educat, tot això, no ho permet. Les diferents tipus d'escoles, pública i privada, no diferencia els nens per ser més tontos o més intel·ligents, tots els nens són iguals i per tant tenen els mateixos drets i oportunitats. Així que fotem canya en favor de la cultura i l'educació ja que és el millor escut que ens defensa i les armes que més temen. Que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Com ha evolucionat la comunicació! O no?

L'altre dia els hi explicava als meus fills que quan jo tenia la seva edat no existien ni els ordinadors ni els telèfons mòbils, tant sols el telèfon fix. No se'n sabien avenir, em preguntaven sorpresos com ens relacionàvem els amics.

Si miro enrere, fins i tot, jo em sorprenc, com ha canviat tot. Abans, no tant sols utilitzava el telèfon, sinó que escrivia cartes (que guardo amb molta cura en una caixeta i hi ha dies que les torno a llegir, m’encanta!). Em cartejava amb els amics d'hivern, a l'estiu i amb els amics d'estiu, a l'hivern. I com m'agradava rebre resposta, encara que fos curta feia uns bots d'alegria!!! Quan enviava una carta, calculava el temps i acte seguit, cada dia anava a la bústia a veure si hi havia una resposta.

La manera de comunica'ns ha canviat, sí!, però les ganes de rebre respostes, no! Tot al contrari, aquesta necessitat ha augmentat. En el cas de la missatgeria instantània, que avui en dia, ens permet comunica'ns en tot moment i a qualsevol lloc. Escrivim un missatge, i qui no s'ha quedat mai mirant el mòbil esperant que la persona respondrà immediatament. Hi ha moments que penses, "bé està treballant i no pot respondre" "està conduint" "no té bateria", "s'ha deixat el mòbil a casa" passen les hores i... res de res, quina desil·lusió, vols dir que l'ha rebut? Pensem... ja que... qui no es mira el mòbil 100 vegades al dia.

En els missatges escrits passa exactament el mateix, envies un missatge i res de res, passen les hores, passen els dies i cap resposta. Crec que tothom es mereix una resposta, simple, amable, ja que algú a l'altra banda, ha utilitzat part del seu temps per escriure'ns, per comunica’s amb nostraltres, i això és mereix un respecte, sigui qui sigui.

Un exemple que se'm ve al cap, no contestar un missatge és com saludar una persona pel carrer i que aquest ni et miri, ho trobo molt desagradable. Així que crec en l'educació i el respecte en els contactes, encara que aquests siguin virtuals. No som màquines, som persones les que estem a l'altra costat de la pantalla de l'ordinador o del telèfon i són molt agraïdes les respostes, a tots ens agraden, a mi, a tu i a tu també!

cristina.grosp@gmail.com