Bondia dilluns!!!

A casa ens hem despertat sense protestar, sense queixes, amb silenci, sense preses, tot anava rodat, ahir al vespre vam deixar-ho tot preparat.

Avui, algú, aquí a casa, ja és gran, entre mirades de complicitat he intuït un cor encongit (el meu) i alhora un grau de maduresa (el seu).

Avui, és el primer dia d’institut per al meu “petitó”, mareta meva, quins records m'han vingut al cap!!!!! Nous amics, noves emocions, nous sentiments... una nova etapa que, de ben segur, recordarà tota la vida!!!!

Avui, no em serveix dir-li que estrena motxilla, llibres, carpeta i llapis de colors, que li espera una mestra que el mimarà, l’estimarà i vetllarà per ell en un edifici fantàstic amb un pati molt maco ple de joguines. Avui, l’únic que em serveix, és dir-li... que malgrat es faci gran... jo, sempre hi seré.

cristina.grosp@gmail.com

Feliç dia Mundial del Nen!!!

Bondia dilluns!!!

Aquest estiu m’he proposat obrir la llibreta de temes pendents. Amics, llocs, olors, camins, abraçades, converses... el passat és el nostre tresor més ric en experiències, lliçons i persones importants, i cal valorar-ho, però, cuidadín... no ens hem d’obsessionar en allò que vam fer o no, sino, no avançarem segurs en el camí del present que NOSALTRES i només nosaltres ens hem marcat. 

Que tinguem una fantàstica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Aquest matí veient al Dídac dormir, tranquil, relaxat, esgotat... descansant d’uns dies que de ben segur recordarà durant molt de temps, bé... jo crec que sempre... les colònies. Dies de compartir, de jugar, d’aprendre i d’anyorar-se... estones de discusions, de riures i com no... d’alguna “gamberradeta”!!! Moments i nens que mai oblidarà i de gran li provocaran un sonriure, un conjunt d’emocions i un nus a la gola, com el que jo tinc cada cop que recordo tots aquells nens, nenes i fantàstics monitors que mai més he tornat a veure i sempre recordaré.

Que tingueu una fantàstica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

L'apassionant cicle de la lectura

Aquest darrer mes, aprofitant petites estones lliures, l'he dedicat a devorar una sèrie de llibres. Llibres recomanats, llibres que m'han cridat l'atenció, llibres que tenen bona crítica, en fi... diguem que lectures que em venien de gust, em relaxaven, no m'atabalaven i que no m'han fet pensar massa, que és d'agraïr.

Avui no vull parlar del benefici intel·lectual que aporta la lectura, que ningú posa en dubte, sinó que em centraré en les característiques de cada llibre per a cada moment.

Un llibre és un gran company de viatge, de debó, fa que no et sentis sol i a més et soluciona dubtes, i és un bon reflex de la situació emocional en la qual ens trobem. Durant la infància, un grapat de contes de princeses i prínceps lluiten contra els mals i mentre viuen apassionadament el seu amor verdader, al final, guanyen els més bons, i fins i tot, la princesa es casa amb el príncep i colorin colorado, este cuento se ha acabado. 

A l'institut recordo "El mecanoscrit del segon origen",  en Dídac i l'Alba sobrevivien d'una greu catàstrofe i partint de zero per reconstruir el planeta, una novel·la apassionant. Lectures com "Edad prohibida", llibres com ho diria... amb petites pinzellades de "dos rombes", ja m'enteneu.

Després dels contes de prínceps i princeses, amb final feliç, llibres de primers amors juvenils apassionats i novel·les roses... ensopegues, et dones un cop al cap i t'adones que la realitat no és així i et trobes a la llibreria més propera davant la secció  de lectures d'autoajuda, llibres de Louise L. Hay com "Usted puede sanar su vida", de Dale Carnegie "Como suprimir las preocupaciones y disfrutar de la vida", entre d'altres, que et fan posar davant del mirall i dir-te com de guapa i estupenda ets, alguns dels consells son recomanables, no tots.

Quan ja som estupendus, trobem parella i formalitzem la relació, en aquest moments deixem la lectura, no la necessitem, m'enteneu, oi? I esclar, de sobte et quedes embarassada, i ara que? Tornem a la llibreria i carreguem informació davant un esdeveniment totalment desconegut per nosaltres i busquem guies per a ser els millors pares del món i ens tornem a trobar amb un llibre a les mans, aquest cop "Que es pot esperar quan s'està esperant", ah i descobrim un tal Dr. Estivill, una eminència perquè els nostres fills no alterin massa el nostre descans nocturn, molt important!!!

El nadó va creixent ràpidament i et trobes a la vora del seu llit llegint llibres d'històries fantàstiques de prínceps i princeses que es prometen amor etern. I és en aquest  moment quan t'adones que els teus fills es troben en l'inici de l'apassionant cicle de la lectura...

cristina.grosp@gmail.com

Memòria històrica

Mira que arriba a ser difícil entendre als adolescents, les hormones van i venen, no hi ha qui els aguanti. Hi ha moments que perdo el control, m'he de retirar una estona del camp de batalla, i m'allunyo de les escenetes que fa pocs anys, jo deia, ahhhh nooo, quan el meu fill tingui aquesta edat jo això no ho permetré, i vaja, patapum... sense adonar-me ensopego de morros amb l'edat del pavo i aguanta...!!! 

El ràpid i inevitable creixement dels meus fills fa que no pugui evitar recordar la meva infància i com no, estaria molt bé fer una mica de MEMÒRIA HISTÒRICA, en la meva etapa adolescent.

Si miro enrere veig una noia extravertida, difícil i complicada... molt complicada. Una noia aterroritzada davant tots els canvis que es produïen en el seu interior, nous sentiments i decisions. Una noia insegura que no entenia que les seves constants errades eren conseqüència de la seva inexperiència i això la va endú a la frustració. La seva actitut li va jugar males passades a ella i molts dels que l'envoltaven. Miro perplexa aquella joveneta rebel que esquivaba els consells, amb tot un seguit de complexes distorsionats. Va desafiar estimar i ser estimada, aprendre i rebre...

L'adolescència és una etapa més de la nostra vida, tots hi hem passat, un procés de canvi necessari. És un salt al buit sense saber el que hi ha al final. I està clar que no podem exigir una maduresa inexistent sense cap mena de procés.

I ara, després de tants anys, observo al meu fill envalentonat, rebel, a contracorrent, segur i convençut de la seva actitud grotesca i detecto en els seus ulls, en el més profund de la seva mirada, la inseguretat, la por i la mateixa actitud incerta que em dominava a mi a la seva edat.

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Molts cops em pregunto, que falla en la nostra educació que sempre hem estat un poble tant tolerant enfront la corrupció, les mentides i la incompetència, perquè un poble educat, tot això, no ho permet. Les diferents tipus d'escoles, pública i privada, no diferencia els nens per ser més tontos o més intel·ligents, tots els nens són iguals i per tant tenen els mateixos drets i oportunitats. Així que fotem canya en favor de la cultura i l'educació ja que és el millor escut que ens defensa i les armes que més temen. Que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Confidències sense jutjar...

Aquesta nit vaig a sopar amb tres amigues. Tres amigues que fa molts anys vam coincidir en el temps i l'espai. Després cadascuna de nosaltres vam agafar diferents camins i ni la casualitat fa que ens trobem en el nostre dia a dia.

Vivim en diferents ciutats, tenim diferents oficis. Elles ni tant sols coneixen la meva família, ni jo la d'elles. La nostra connexió és molt particular i personal. No sabem tot de nosaltres, com molts cops és demana de l'amistat, nosaltres ni pretenem ni volem saber-ho. No ens exigim un suport incondicional i no per ser així som conegudes, noooo!!! som amigues, bones amigues. La sinceritat, el respecte i l'afecte que ens tenim són els pilars de la nostra amistat que s'ha consolidat durant el temps.

Serà una nit d'escoltar i xerrar, xerrar molt i molt, de riures i emocions, parlarem de tot i de res, de tot el que ens vingui de gust i de res que no vulguem parlar... sense jutjar-nos. Aquesta nit compartirem experiències, alegries i tristeses i com no, confidències.

No tenim dates fixes de trobades, no ens agraden les obligacions ni els lligams. Quan sentim la necessitat, per un moment, de sortir del nostre entorn habitual, ho fem, i punt... Totes quatre sabem que serà una estona nostra, per nosaltres molt important.

I quan ens acomiadem, ens abraçarem i tornarem cadascuna a casa seva amb la seva família, amb la seva feina, els seus problemes, els seus èxits... el seu dia a dia. Ara saps que sempre seran les teves amigues.

I demà al matí em despertaré al meu llit, a casa meva amb la meva família, i el Pep amb una mirada respectuosa i un petó em donarà el bondia, no em preguntarà res, perquè sap que aquests petits grans moments, que són vitals per mi, són meus i només meus.

cristina.grosp@gmail.com

Com ha evolucionat la comunicació! O no?

L'altre dia els hi explicava als meus fills que quan jo tenia la seva edat no existien ni els ordinadors ni els telèfons mòbils, tant sols el telèfon fix. No se'n sabien avenir, em preguntaven sorpresos com ens relacionàvem els amics.

Si miro enrere, fins i tot, jo em sorprenc, com ha canviat tot. Abans, no tant sols utilitzava el telèfon, sinó que escrivia cartes (que guardo amb molta cura en una caixeta i hi ha dies que les torno a llegir, m’encanta!). Em cartejava amb els amics d'hivern, a l'estiu i amb els amics d'estiu, a l'hivern. I com m'agradava rebre resposta, encara que fos curta feia uns bots d'alegria!!! Quan enviava una carta, calculava el temps i acte seguit, cada dia anava a la bústia a veure si hi havia una resposta.

La manera de comunica'ns ha canviat, sí!, però les ganes de rebre respostes, no! Tot al contrari, aquesta necessitat ha augmentat. En el cas de la missatgeria instantània, que avui en dia, ens permet comunica'ns en tot moment i a qualsevol lloc. Escrivim un missatge, i qui no s'ha quedat mai mirant el mòbil esperant que la persona respondrà immediatament. Hi ha moments que penses, "bé està treballant i no pot respondre" "està conduint" "no té bateria", "s'ha deixat el mòbil a casa" passen les hores i... res de res, quina desil·lusió, vols dir que l'ha rebut? Pensem... ja que... qui no es mira el mòbil 100 vegades al dia.

En els missatges escrits passa exactament el mateix, envies un missatge i res de res, passen les hores, passen els dies i cap resposta. Crec que tothom es mereix una resposta, simple, amable, ja que algú a l'altra banda, ha utilitzat part del seu temps per escriure'ns, per comunica’s amb nostraltres, i això és mereix un respecte, sigui qui sigui.

Un exemple que se'm ve al cap, no contestar un missatge és com saludar una persona pel carrer i que aquest ni et miri, ho trobo molt desagradable. Així que crec en l'educació i el respecte en els contactes, encara que aquests siguin virtuals. No som màquines, som persones les que estem a l'altra costat de la pantalla de l'ordinador o del telèfon i són molt agraïdes les respostes, a tots ens agraden, a mi, a tu i a tu també!

cristina.grosp@gmail.com

ATREVEIXE'T

QUI SÓC?

He passat molts anys de la meva vida analitzant la influència que han tingut sobre mi els meus pares i la societat, fins que em vaig adonar que jo tinc la capacitat i la responsabilitat de construir la meva vida, no hi ha excuses que valguin.

Conec molt bé totes les excuses que ens podem posar alhora de realitzar canvis a la nostra vida: no m'ho mereixo, no sóc prou bona, no en sé tant com els altres, no hi arribaré mai, em sortirà malament, sabia que passaria això... i moltes més. És més fàcil queda'ns com estem que canviar.

Sóc dona, orgullosa de ser-ho, optimista, positiva, amb caràcter, emprenedora, emocional i racional. Sóc una gran entusiasta de les noves tecnologies (TIC), que em permeten interactuar i créixer, cada dia, a una gran velocitat.

Fa 3 anys vaig decidir anar a la Universitat, tornar a la formació m'ha aportat, no tants sols coneixements, sinó seguretat i sobretot sentir-me a gust amb mi mateixa. És fabulós i enriquidor el còctel de coneixements i experiències.

QUINS SON ELS MEUS PROPÒSITS?

Cadascun de nosaltres tenim un propòsit a la vida. Quina és la nostra missió a la vida? La resposta no ens la podrà donar ningú, l'hem de trobar nosaltres. La nostra vida és única i no es podrà repetir, per tant tenim l'oportunitat, cada dia, de modelar-la.

Anar a treballar no és tant sols cobrar una nòmina, és motivació, il·lusió, satisfacció personal, autoestima... No és el mateix estar satisfet amb la teva feina i no estar-ho.

Vaig conèixer el Coaching en un moment estàtic i desmotivador de la meva vida, tant a nivell personal com professional. Els seminaris de Coaching m'han ajudat a aprofitar el present i planificar-me el futur, no és fàcil canviar, però ara tinc clar els meus objectius i el més important, em sento segura i convençuda de la meva decisió.

M'agraden les persones i crec en el seu potencial per aconseguir els seus objectius. Crec en els adolescents, són el futur, si observo el jovent me n'adono que desprenen tanta energia!

Pots aconseguir avançar, apassiona't per la teva vida i la teva feina i el més important, trobar el teu lloc i trobar-te tu mateix.

La quantitat i la qualitat de bona sort que t'arribi depèn de tu!!!

cristina.grosp@gmail.com