Bondia dilluns!!!

Si m’indigno em diuen dropa i marrana, si em desaucien em diuen morosa, si estic a l’atur em diuen mantinguda, si em deprimeixo em diuen cuentista, si tanco el meu petit negoci em diuen fracasada... ahir se’m va permetre votar, quin privilegi, gràcies! A veure que em diuen ara? Estic impacient.


Qui ha guanyat ha estat un poble esgotat... però no vençut, que ha decidit arraconar l’esperança i la resignació. Ja n’hi ha prou!!! Estem cansats de mentides, manipulacions i sobérbia. I sí! volem canvis, però a més a més, volem actitud, fets, lideratge i compromís... aquí, allí i allà!!! 


Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Us heu fixat com de complexe és posar-se d’acord quan formem part d’un grup d’amics, d’una parella, d’un equip de treball? 

Cal reactivar-ho tot, l’escolta, la voluntat, la participació, la col·laboració, la cohesió... i sobretot l’actitut i el desig d’èxit de l’objectiu comú. 

Llavors és quan ens adonem que ens hem d’oblidar del “jo” per donar la benvinguda al “nosaltres” un procés que farà brotar les diferencies, però alhora, també, la solidaritat i les motivacions personals.

Que tots nosaltres tinguem una fantàstica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui és Sant Pancraç. Un jove que van degollar per convertir-se al cristianisme. Ves, és el que passa quan fas el contrari del que fa la multitud. 

Avui ho trobem descabellat i exagerat aquell fet, però ara n’hi inventem d’altres i també degollem a tot ésser viu que camina a contracorrent. El procés d’evolució de les persones fa que el que un dia era estrany, avui no ho sigui, i així continuament. 

Això ens ensenya que cal respectar i acceptar-nos, qui sap el que pensarem o farem la propera setmana. 

I ara, després de no sé quants segles, envoltem al pobre martiritzat Pancraç de julivert i una moneda foradada (de les d’abans) a veure si ens aporta sort... 

Ai que en dona de tombs la història!!! 

Jo, avui li poso una fulleta de maria, a veure si es posa força content i, per fi, se'n recorda de mi... Per intentar-ho que no quedi!!!

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Aquests dies ha caigut a les meves mans un article molt interessant. Aquest parlava del harakiri, una pràctica de suicidi voluntaria utilitzada pels samurais que prefereixen l’autoapunyalament, a que algo o algú acabi amb ells. I ara pensareu... aixxx que li passa a la Cris? Cal saber observar i utilitzar allò que llegim. Mentre que aquí els errors condenen i busquem culpables. Al Japó l’error és una justificació de millora. Cal detectar els punts febles com una oportunitat de millora, és el camí per assolir l’excel·lència. 

Així que fixem-nos en els japonesos... si alguna cosa no va, fora i obriu pas per donar entrada a allò que va, no es tracta d'honor es tracta de TU. 

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com