Em dic Cristina, me llamo Cristina, Mon nom
est Cristina, My name is Cristina, Mein Name ist Cristina, il mio nome è
Cristina...
Avui és Santa Cristina, Sant Arnulfo, Sant
Boris, Santa Eufrasia, Sant Fergus, Santa Gerburga i Sant Meneo, déu ni do, oi?
Com no, grans noms que representen a grans
persones. Jo, en contra de les tradicions indies i xineses, sóc de les que crec
que la persona fa el nom i no el nom a la persona. Va vinga... qui no ha mirat algun
cop el significat del seu nom, i de cop s’hi sent identificat i diu...clavat,
m’ho ha clavat!!! miauuuuuu... no anem bé!!! En el meu cas, per exemple, Santa
Cristina, pobreta, era una màrtir, i jo... de màrtir, que consti... res de
res...
Cal recordar que de sempre i per sempre,
l’actitut i la personalitat de la persona la defineixen. Per exemple els renoms
de personatges històrics, Jaume “el conqueridor”, Joana “la boja”, i sense anar
tant lluny en el temps, agradin més o menys els renoms o malnoms dels pobles. Uns
referents populars al lloc de procedència, uns altres al seu ofici, al seu
caràcter o els més provocatius i tot sigui dit, més divertits... a les manies
i/o defectes. I també hi ha aquell que et posen perquè un gran dia, un fantàstic
dia, un d’aquells dies que vols oblidar, esborrar i ves per on tots aquells que diuen ser
els teus amics ja faran perquè no se t’oblidi mai... et tires un pet i et diuen
pedorra tota la vida, a tú i tota la teva generació pasen a tenir el càrrec dels
Pedorrus (amb majúscules)!!!!
El santoral és un homenatge al nom, al nostre
nom, una característica personal que ens representa i que... des dels
començament dels nostres dies ens lliga a ell tant especialment, que no ens
podriem dir de cap més manera... perquè és una sort dir-te com et dius!!!
