Al llarg dels anys, cada cop tinc més clar, que el que uneix a les parelles no és allò amb el que coincideixen, sinó en el respecte, l'acceptació i l'admiració d'allò que els diferencia. Si això ho hagués sabut abans, quantes discussions i disgustos m'hagués estalviat!!!
Quina mania que tenim en buscar per trobar la "mitja taronja", una combinació de dos fruites diferents dona un suc molt saborós. Les diferències ens obren nous horitzons, noves perspectives, noves experiències i emocions.
Estic segura que totes les parelles tenen un contracte, no escrit, és clar... un contracte que inconscientment han elaborat amb el temps, de necessitats, d'obligacions i com no de compromís. Sí, ho sé, sona molt lleig això del contracte, així que ho suavitzaré... Aquest no s'ha firmat en el despatx de cap notari, ni s'ha redactat emparat amb alguna llei... És personal, flexible i varia i s'adapta a cada circumstància. És el resultat d'una combinació racional i emocional que han aportat dues persones. Dues persones que sense pressió ni cap obligació han decidit estar juntes, o no! Des de la distància, sense coincidències o tan senzill com sense diferències.
L'amor no el fixa un manual, ni la societat, cadascú decideix com el vol viure, i això és el que fa que la flama no s'apagui.
...i per un moment obro sorpresa els ulls i llegint m'aturo i veig que en una clàusula diu: ...que tu a Boston i jo a Califòrnia... ves, l'amor té aquestes coses!
No hay comentarios:
Publicar un comentario