Bondia dilluns!!!

Els meus fills es troben en una edat que cada dia em qüestionen el perquè han d’estudiar el que estudien i perquè els servirà. L’altre dia, el Dídac m’ho va preguntar:

•  (Dídac) Mare, perquè em serveix estudiar tot això? Si després de l’examen me n’oblidaré.
•  (Jo) A veure... tu perquè menges cada dia si després vas al wc i ho cagues?
• (Dídac) Ves... per sobreviure, si no mengés em moriria.
• (Jo) Doncs, ja tens la resposta. El que estudies, per molt que demà t’oblidis, et serveix per sobreviure.

Els teus esforços no són la garantia de l’èxit, ara bé, com més fort siguis intel·lectualment més preparat per a l’èxit i el fracàs estaràs.

Que tingueu una gran setmana!!!

Bondia dilluns!!!

La majoria de nosaltres estem educats, amb la millor de les intencions, perquè anem pel bon camí, per la corrent, fent el que “se suposa” que  s’ha de fer. I sense adonar-nos el fruit de la nostra existència és el resultat de les opinions i les decisions dels altres. Això és el correcte? Existir o viure?

Hi ha una pregunta que sempre fem quan veiem a un nen petit: qui o què vols ser?

Crec, sincerament que cal canviar i començar a preguntar: qui ets?

Potser així, deixarem d’educar, per viure les versions de la vida d’altres persones.

Molt bona setmana a tots!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dimarts!!!

Aquest dies es debat la mort digna d’una nena. Els pares així ho supliquen. El cos se’m bloqueja, tan sols d’intentar imaginar, quin dolor tan gran, han de tenir aquests pares per demanar això. Els que som pares, coincidim que la vida és el més gran que els hi hem donat als nostres fills i per ells lluitem dia a dia i volem el millor. Ara bé, el seu patiment es transforma en agulles que es claven a la nostra ànima i, per damunt de tot, el que un pare SEMPRE farà, serà intentar evitar el dolor del seu fill, costi el que costi, i aquests pares així ho estan fent. Tot el meu suport!!!

La verdadera medicina no tracta malalties... tracta persones.

cristina.grosp@gmail.com