Bondia dilluns!!!

No se si he dit mai que m’encanta compartir cada dilluns els meus pensaments amb vosaltres, ara bé, res a veure quan els comentem face to face. La tecnologia ens ofereix la posibilitat d’estar connectats i comunicats sempre i on vulguem. Ben utilitzada i mesurada, és increïble!!! A mi, m’ha regalat moltes alegries i sorpreses. Ara bé, hem d’equilibrar l’ús virtual amb el contacte físic i emocional, ja que en aquests temps de comunicació instantània intueixo molta soledat davant una necessitat de caliu i afecte. 

Així que no deixeu de practicar la comunicació REAL, tocar, abraçar, parlar, acariciar, escoltar, besar... que la xarxa no et confongui!!!

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Se'ns presenta una setmana festiva i bonica, i si a més, acompanyada de bon temps, millor que millor. Antigament la Diada de Sant Jordi era una exclusivitat dels enamorats, donat que aquest sector escasseja el mercat s’ha ampliat, no sigui que la poca demanda acabi amb la festa. Considero que és un encert envoltar la Diada de cultura aprofitant l’amor. Un cocktail d’allò més encantador.  Amor de mare/pare, de fill/a, de companys/anyes, d’amics/amigues, d’amants prohibits... en definitiva, d’AMOR. Per cert, amor que cal demostrar sempre, que no sigui exclusiu d’un dia i absent la resta de l’any.

Que aquesta setmana les vostres vides s’omplin de llibres, roses i per sobre de tot... molt d’AMOR!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar una molt bona amiga a visitar la masia on van viure els seus pares. Un lloc vell, abandonat, d’una bellesa interior màgica. L’olor, el cant dels ocells, l’entorn, les increïbles vistes, tot plegat acompanyat de les explicacions dels records d’infància de la meva amiga va fer que es convertís en un meravellós matí de diumenge. Cada moble, cada cambra, cada porta tenia la seva història. Quan vam marxar el Dídac no va poder evitar dir:

•    Mare, no entenc perquè t’ha agradat una casa tan vella, tan lletja, tan abandonada...

•    Aiii fill, algun dia t’adonaràs que a l’igual que les cases, hi ha persones, que a la vista dels teus ulls són belles, però interiorment són buides i fredes, i d’altres no tan belles amb un interior emocional que t’omplirà tan... que t’enamoraràs.

Que tingueu una bonica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Ahir vaig participar en un debat de sobretaula, on va sortir la popular frase “L’esperança és l’últim que es perd”. Segons la wiki: “La esperanza es el estado de ánimo en el cual se cree que aquello que uno desea o pretende es posible.”
L’esperança, es tracta també d’una virtut teologal, per la qual el creient cristià confia rebre de Déu la vida eterna i l'ajut per a arribar-hi. Aquí però, hi ha trampa, has d’anar acompanyat de la fe i la caritat perquè l’ajut diví sigui eficaç.
També és un nom propi femení, ara em ve al cap l’Esperanza Aguirre, en aquest cas no penso fer cap comentari...
En definitiva, segons els seus seguidors es tracta d’un estímul que aporta força i tranquil·litat. Jo, potser fa uns anys m’hi vaig aferrar, ara per ara per mi no deixa de ser un mal vici, un sinònim d’esperar. Esperar el que o a qui? Si el que desitjo arriba... ho celebro, ole, ole i oleeee, si a qui vaig desitjar no va venir... sempre l’he recordat, carinyosament, com un gilipolles!!! Carpe Diem...

Que tingueu una gran setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com