Espinetes fora!!!

Avui he fet un pas, que amb 43 anys no he tingut mai el valor de fer, i m'he llençat, sí ho he fet. M'he matriculat a l'escola de llengües a la Uoc per fer anglès! Reconec que m'ha costat molt fer-ho, durant anys ho tenia en ment i mai em decidia. Una de tantes espines que tinc i ara sento que, de mica en mica, vaig treien-les, tot sigui dit amb molta cura i prudència, ja que vull fer-ho bé.

He mirat al diccionari, el significat real de "Treure's l'espineta". Quan et claves una espina et fa mal i quan te la treus sents ràpidament un alleujament. Metafòricament, en els sentiments, té el mateix significat, malgrat que remarca en alguns moments el fet de revenja o frustració d’un fet passat, en el món dels esports, en algun moment vas perdre un partit i necessites guanyar per treure't l'espineta.

Jo aquesta frase feta l'aplico, més que res, a tot allò que he desitjat i no s'ha fet realitat mai, per mandra o ... bé, mil i una raons que no vénen al cas, però tinc present que ja que ha passat tant de temps, si vull que una cosa surti bé no he de tenir pressa, així que... tot arribarà, temps al temps...

Un simple menjar, un viatge, un salt en paracaigudes, parlar amb una persona amb la qual vas tenir una relació en un moment difícil... d'espinetes hi ha de tots tipus i per a tots els gustos, el que tenen en comú és el grau de satisfacció que dona extreure-les, ens ha costat tant atrevir-nos. Quin descans, que bé ens sentim, quina il·lusió, quin pes ens trèiem de sobre i el més important... quin record en tindrem, no tant sols d'assolir-ho sinó de valentia per part nostre. 

Amb un tímid somriure de complicitat li fas l'ullet al destí, aquest cop ets tu i només tu qui has pres la decisió.

Bé, en aquestes circumstàncies és quan ens adonem de la grandesa de la nostra vida, petites o grans proeses personals que ens donen valor. Ara per ara, que ens trobem enmig d'un sorollós i desolador cicle social, per sort trobem persones que, en silenci, construeixen i fan realitat els seus desitjos amb ganes de posar-hi seny perquè, fins i tot, EN ELS PITJORS DIES ÉS POSSIBLE UNA ALEGRIA.

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Des de fa temps les llàgrimes que genero només són fruit de la tristor, la desesperació, la ràbia i la indignació. Doncs bé, la setmana passada vaig rebre dues notícies que em van emocionar i sense poder-ho evitar vaig plorar, quin plor més agradable, quina alegria, no podia parar, per un moment vaig pensar: Cris... mira que estàs nyonya!!! No hem de reprimir les llàgrimes, no ens fan més dèbils, al contrari, reforçant l'ésser més vulnerable i en situacions alegres ens fan més humans i que bé senten, de debò. Així que començo aquesta nova setmana amb el desig de rebre tantes bones notícies com l'anterior. Que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Com ha evolucionat la comunicació! O no?

L'altre dia els hi explicava als meus fills que quan jo tenia la seva edat no existien ni els ordinadors ni els telèfons mòbils, tant sols el telèfon fix. No se'n sabien avenir, em preguntaven sorpresos com ens relacionàvem els amics.

Si miro enrere, fins i tot, jo em sorprenc, com ha canviat tot. Abans, no tant sols utilitzava el telèfon, sinó que escrivia cartes (que guardo amb molta cura en una caixeta i hi ha dies que les torno a llegir, m’encanta!). Em cartejava amb els amics d'hivern, a l'estiu i amb els amics d'estiu, a l'hivern. I com m'agradava rebre resposta, encara que fos curta feia uns bots d'alegria!!! Quan enviava una carta, calculava el temps i acte seguit, cada dia anava a la bústia a veure si hi havia una resposta.

La manera de comunica'ns ha canviat, sí!, però les ganes de rebre respostes, no! Tot al contrari, aquesta necessitat ha augmentat. En el cas de la missatgeria instantània, que avui en dia, ens permet comunica'ns en tot moment i a qualsevol lloc. Escrivim un missatge, i qui no s'ha quedat mai mirant el mòbil esperant que la persona respondrà immediatament. Hi ha moments que penses, "bé està treballant i no pot respondre" "està conduint" "no té bateria", "s'ha deixat el mòbil a casa" passen les hores i... res de res, quina desil·lusió, vols dir que l'ha rebut? Pensem... ja que... qui no es mira el mòbil 100 vegades al dia.

En els missatges escrits passa exactament el mateix, envies un missatge i res de res, passen les hores, passen els dies i cap resposta. Crec que tothom es mereix una resposta, simple, amable, ja que algú a l'altra banda, ha utilitzat part del seu temps per escriure'ns, per comunica’s amb nostraltres, i això és mereix un respecte, sigui qui sigui.

Un exemple que se'm ve al cap, no contestar un missatge és com saludar una persona pel carrer i que aquest ni et miri, ho trobo molt desagradable. Així que crec en l'educació i el respecte en els contactes, encara que aquests siguin virtuals. No som màquines, som persones les que estem a l'altra costat de la pantalla de l'ordinador o del telèfon i són molt agraïdes les respostes, a tots ens agraden, a mi, a tu i a tu també!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!

Comencem la setmana, com no, amb força, il·lusió i amb nous o antics reptes. Objectius, somnis, desitjos, solucions... que tants cops hem imaginat i només de pensar-hi ens emocionem, ens esborronem, els sentim nostres. Doncs si visualitzant-ho et provoca tot això imagina com et sentiries d’assolir-ho!!! Trenca amb les barreres que t’impideixen avançar i no deixis que res t’aturi, les pors, les mentides, les humiliacions, tú estàs per sobre de tot això.

Tot és POSSIBLE amb la teva insistència, el teu esforç, la teva perseverança i sobretot CREU, creu en tu i les teves possibilitats. Que tingueu una bonica i profitosa setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Grans petits moments

Avui m'he aixecat tard, sí, ho reconec, el cos i la ment m'ho demanava i fins que no m'ha dit, Cris, ja en tenim prou, després d'estirar-me, una, dues, tres... moltes vegades, amb un somriure d'orella a orella, m'he llevat. Aquest matí he volgut abusar del silenci, del caliu que m'envoltava, de la tranquil·litat i sobretot, allunyar-me de tota mena de compromís i obligació. Avui he volgut fer grans aquests petits moments.

És veritat que "Quien madruga, Diós le ayuda", malgrat aquesta gran dita, jo avui he predicat aquella que diu "No por mucho madrugar, amanece más temprano". Vist des d'una altra perspectiva, una sensació de benestar, de luxe!

Que maco és, gaudir de moments, que molts cops ens passen inadvertits, només mirant una mica al nostre voltant podem adona'ns de la quantitat de coses valuoses que ens rodegen. Petits moments que donen sentit i força a la nostra vida.

En dies com avui, no cal tenir pressa, es vital per estar bé intel·lectualment i físicament i tot un conjunt de beneficis que de ben segur un especialista en medicina els descriuria perfectament.

Encara que no sigui cap experta en salud, avui, sense presa, em dedicaré a mimar-me jo i als meus... "porqué yo lo valgo"


cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Com passa el temps, oi? Com m'agradaria que el rellotge no avancés tant ràpid. Miro amb enyorança el temps passat, tot el que vaig aconseguir i el que vaig perdre, a qui vaig estimar i a qui vaig fer mal... però reviure el passat pot ser perjudicial i dolorós, són records i lliçons que hem aprés, allí estan, no les podem canviar, així que... no t'estanquis en el que va passar i valora i aprofita el que t'ofereix el present, viu amb intensitat cada instant i gaudeix plenament de l'edat que tens, ARA és el teu moment. Que tingueu una molt bona setmana!

cristina.grosp@gmail.com

El cor o el cap?

Cada dia prenem decisions: de correctes i d'incorrectes, ara be, hi ha moments clau on hem de decidir si fer cas al que et diu el cap o el que et demana el cor. Ahhh!!! A qui hem de fer cas? Observes al teu voltant, parles amb tu mateix, fins i tot hi ha moments de pànic que ens fan posar la pell de gallina, t'enrabies, plores. Que serà de mi, que diran de mi, que pensaran de mi, la meva imatge, la meva reputació, em quedaré sense res...? Vaja, sempre el mateix, els demés... i jo? Que passa amb el que jo crec, vull, desitjo i penso?

Desde petits ens han ensenyat tot allò de tenir seny: pensa abans de parlar, no t'enfadis tant ràpidament, no cridis, no contestis, vesteix bé, no tinguis vicis... no, no, no i no... Reconec, que com a mare, també ho predico, encara que em sembla molt interessant reflexionar sobre el tema, ja que és força saludable treure els instints, les emocions, fins i tot, les passions.

Jo, personalment, sempre he estat capaç de controlar les meves emocions en una situació de presa de decisió, ja que sempre he cregut que els sentiments bloquejaven la decisió adequada, la més raonable, una actitud que m'ha enganyat durant molts anys. Ara, tinc clar, que si no existeix emoció no existeix decisió, els veritables motius del fer, surten del cor, no en tinc cap mena de dubte, agradi o no. 

Ara bé, em nego a acceptar els sentimentalismes idealitzats, un desbordament desmesurat irreal de les emocions que acabi dominant la meva vida. Nooooo!!!

La racionalitat, per si sola, pot arribar a ser molt freda, avorrida, distant i rancia molt rancia.

De moment, davant de moltes de les meves indecisions, al vespre, ho consulto amb el meu gat, i si no em queda clar, me'n vaig a dormir... demà serà un altre dia.

cristina.grosp@gmail.com

La motivació no és estar animat sinó tenir motius

Imagina per un moment que te'n vas a dormir esgotat, dorms plàcidament i al matí et despertes, content i satisfet. I això... a que és degut?

Fas el que t'agrada, et sents valorat i tens un compromís amb la teva feina, amb els teus companys i directius i amb la societat. Quin orgull i quin plaer treballar, tinc la feina de la meva vida!

El futur laboral no és una feina és UN MODE DE VIURE. I això, és una de les claus que el futur empresari ha de tenir en compte, si vol que la seva empresa funcioni, avanci i sigui cada cop més productiva. No tant sols la professionalitat i la formació és clau (que ho és), sinó la motivació, de tots els que participen a l'empresa, ja que llavors el compromís es converteix automàticament en eficàcia i resultats.

Un treballador no ha d'esperar, tant sols, que els seus caps el motivin, sinó que ha de mostrar una actitud activa i capacitat de desenvolupament cap als objectius laborals.

Ara per ara, la situació de crisis que estem vivim, més que mai, necessita de persones actives, comunicatives, amb iniciativa i empenta. És molt important per assolir objectius tenir la facultat de superar obstacles i estar compromesos amb la feina.
El respecte t'acompanyarà sempre i quan tinguis la llibertat d'expressar els teus sentiments i poder opinar sense ofendre a aquells que pensen diferent que tu.

És molt important trencar les barreres que ens separen i ens bloquegen a expressar la nostra opinió als directius i companys per informar d'errades i de possibles solucions. La comunicació és vital per millorar la qualitat i la productivitat de la feina.

La teva motivació creixerà si et marques petits i concrets objectius i confies en assolir-los.

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Bondia dilluns!!! Fa dies que faig neteja, enguany em toca renova’m, m’escolto, m’observo, qui millor que jo sap el que més em convé, el que no m’agrada, no dubto i “vaciar papelera”, i tu? Deixa de criticar-te, de jutjar-te i aprecia’t molt més del que ho has fet fins ara, observa’t i sobretot escolta’t...  i no deixis que els altres decideixi’n per tu. Tu vals molt, treu tot el partit del que ets, el que tens i el que representes. Que ningú et faci sentir malament, no li donis més voltes ets tu el que decideix quin arxiu et quedes i quin llençes. Que tingueu una molt bona setmana!!! 

cristina.grosp@gmail.com

El millor espectacle del món!!!

Avui, la nit de Reis, la nit més màgica de l’any. La il·lusió es reflecteix en els ulls i els gestos de tothom, grans i sobretot petits que envoltats de nervis esperen el seu regal. 

Diuen (les males llengües) que antigament era una tradició molt més bonica que ara, en la que només importava aconseguir un somriure dels nens i que amb molt poquet eren feliços. En canvi, avui tots som una colla de consumistes, se suposa que quan més diners, propietats i punyetetes, prescindibles, acumulem... millor. I jo dic, això és avui, o ha estat sempre?

Els diners no fan la felicitat, ara a veure qui és el guapo que es queda sense regal avui i no li cou, el material no dona la felicitat però un petit detall, de debò ajuda, no ho creieu així? En moments difícils i durs com els que estem vivint, l’originalitat es converteix en emoció, tendresa i voluntat i el seu valor és incalculable, i ens mostra el compromís i el respecte que tenim cap a nosaltres mateixos i cap els altres. 

És veritat que no és més ric qui més té sinó qui menys necessita, però avui no deixeu a ningú sense un detall, perquè tots esperem amb il·lusió i nervis el nostre regal. Això si, no oblideu de deixar el vostre parell de sabates a la balconada.

Demà, a primera hora del matí, màgicament, gaudireu del millor espectacle del món, el rostre de la il·lusió, de l’emoció i de sorpresa dels vostres fills.

cristina.grosp@gmail.com