Ahir a la nit mirant el TN vespre em vaig quedar de pedra escoltant una de les notícies. Els experts aconsellaven als pares parlar amb els fills de la pederàstia. Porto dies llegint al diari: secret a veus, tothom ho sabia (jo a això li dic: tothom ho tolera i permet), quina vergonya la víctima, pares que ho amaguen, mestres còmplices.
Per un moment, vaig pensar... en quin país vivim? I en quin segle? De que parlen les famílies?
Jo, ni molt menys, sóc una mare exemplar, però a casa meva, amb els meus fills, parlem OBERTAMENT de pederàstia, d’abusos, de violacions, d’agressions, del respecte a les dones, als homes, als infants i a la gent gran. De que el sexe, si és consentit és meravellós, i si no és consentit pot arribar a ser la humiliació més gran cap a un nen o un adult.
Comunicació, informació, confiança, escuts de gran utilitat per als nostres fills enfront una agressió. Cal que parlem clar, no perquè ens ho digui un expert o jo. No hi ha excusa ni vergonya.
És tan culpable l’autor com el còmplice.
Que tingueu una molt bona setmana!!!
cristina.grosp@gmail.com
