Bondia dilluns!!!

Ja he dit altres cops que sóc de xarxes socials, esclar que sense caure en l’exhibicionisme i l’spam.

Idíl·liques vacances, una perfecta parella, adolescents que són sants, nadons de catàleg, èxits laborals... Hi ha cops que penso: de debò som tan feliços i tan maquets? Que publiquem? El que de veritat sentim o el que és més susceptible a rebre més “me gustas”?

Doncs jo crec que el que sentim. I aquesta tendència a mostrar el millor de nosaltres mateixos, malgrat sigui esporàdica i, perquè no?, per buscar l’aprovació dels altres... ho trobo bé. Contribuirà a quan rebem un missatge positiu aquest generi un estat positiu cap a nosaltres, i això és d’agrair, alegra a tothom.

Ni per mi, ni per tu, ni per ell res és fàcil, el dia a dia és dur, és lluita, és decepció, és també tristor... però malgrat tot això... som positius.

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui m’ha costat aixecar-me. Quin dia més gris fa. Un dia sense color i des d’un començament m’ha donat la sensació que res sortirà com jo vull. Hi ha dies tontus i avui, per mi, és un d’ells. Potser ho fa aquesta grisor. I perquè? Si sóc capaç d’estar molt alegre quan plou i fins i tot quan hi ha tempesta. Que hi ha cops que ploro malgrat faci un sol esplèndid al mig d’un cel meravellós. Potser perquè no són els dies qui ens donen color. Som nosaltres qui pintem el que desitgem cada dia.


No hi ha dies grisos... tots són iguals. Qui els hi dona color ETS TU!!!


Bona i acolorida setmana a tots!!!

Bondia dilluns!!!

Se’ns presenta una setmana gris, meteorològicament parlant. Un estat del temps efímer. D’estats efímers en podem tenir de desagradables (per sort, no hi ha mal que duri cent anys) i d’agradables... essència d’aquells plaers que SABEM gaudir, petits detalls de la vida que ens il·luminen un instant i ens descobreixen un món fascinant deixant a la vista la màgia d’una conversa, d’una mirada, d’un llibre, d’un missatge, d’una olor, d’una trucada, d’una insinuació, d’una cançó, d’un entusiasme, d’una emoció... i sí, va passar, va ser breu, tan sols un instant... però tan intens que romandrà per sempre amb nosaltres.

Malgrat la grisos del cel, gaudeix del moment... molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Qui no ha dit mai: “la vida són èpoques dolentes i de bones...” Jo ara estic a la bona i confesso que hi ha moments que desorientada i un pel acollonida, miro cap a dalt i dic:

    - A on està la càmera?

    - Segur que no és una broma, oi?

Aquestes èpoques, moments, bocins de vida que ens omplen i emocionen, que tant valor tenen i cal viure intensament. Petits grans moments que es converteixen en tresors que guardarem i ningú ens podrà treure de la nostra memòria i, sobretot, cal que gaudim al màxim per a que en un futur ens donin forces per afrontar, si mai torna... una mala època.

“De respirar els instants viu l’alegria,
de tastar-los tots ells complidament,
bo i gaudint dels batecs de cada dia.”

Que tingueu una gran setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Em poso la ma al pit, tanco els ulls... pom, pom... pom, pom... i sento el bateg del meu COR, del teu COR, del seu COR, del nostre COR, del vostre COR, del COR d’ells.

De tot COR que tingueu una gran setmana!!!

#JoEstimolaMarato #detotcor #diumoltdetu #sempreambelcor #etsdinselmeucor

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Que maco és compartir amb els que estimes un esdeveniment especial, tot és alegria, una festa, no falta ningú, no hi ha excuses. 

I com d’emotiu és que, els que estimes, et rodegin en els moments que més els necessites... i escoltar una veu que et digui: “tranquila, tot el dolent passa” quan et sents profundament desconsolada.

Que tingueu una fantàstica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Aquests dies ha caigut a les meves mans un article molt interessant. Aquest parlava del harakiri, una pràctica de suicidi voluntaria utilitzada pels samurais que prefereixen l’autoapunyalament, a que algo o algú acabi amb ells. I ara pensareu... aixxx que li passa a la Cris? Cal saber observar i utilitzar allò que llegim. Mentre que aquí els errors condenen i busquem culpables. Al Japó l’error és una justificació de millora. Cal detectar els punts febles com una oportunitat de millora, és el camí per assolir l’excel·lència. 

Així que fixem-nos en els japonesos... si alguna cosa no va, fora i obriu pas per donar entrada a allò que va, no es tracta d'honor es tracta de TU. 

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui inicio la setmana força neguitosa, així que m’hauré d’esforçar perquè la por a les dificultats i els dubtes no em bloquegin. 

M’espanta l’obligació d’escollir un camí, ja que això voldrà dir abandonar d’altres, i cal tenir-ho clar i estar convençut que, aquests, no ens porten enlloc... fot-li que es de Reus!!!

Que tingueu una molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui m’he mirat al mirall... no sóc massa ni massa poc, no dessitjo ser un altre ni ningú més. No he de demostrar qui sóc a res ni a ningú. Sóc suficient, ara bé, continuaré lluitant per ser millor, cada segon, cada minut, cada dia... Perquè si espero ser perfecta, perdrè la vida esperant... 

I tú, també t’has mirat al mirall? 

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Al llarg de la vida hi ha dies importants, dies curiosos i dies que no creiem que seran claus, perquè, sense saber-ho, rebem el millor regal de la nostra vida. Avui és un dia d’aquests, avui dia 10, compleix 10 anys un nen 10. Amb la seva manera de ser ha aconseguit que em senti la mare més meravellosa i orgullosa del món. La seva mirada, el seu somriure i sobretot les seves abraçades omplen de màgia la meva vida. Moltes felicitats Didac Miravall Gros i recorda...

T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
voldria nits amb pintes de colors,
FINS A LA LLUNA I TORNAR T’ESTIMO JO!!!

Bondia dilluns!!!

Tot i els estudis m’esforço en portar una vida personal, tot sigui dit... “normal”, que els que m’envolten no ho pateixin massa. A la recta final, això és molt complicat, així que ara, durant un mes, em toca reforçar o fer moltes coses que resten pendents: pediatra nens, intensificar la comunicació amb lu meu maxi adolescent, vestir al mini que li encanta, cuinar, café, copa i existencials converses amb les amigues, llargues passejades amb l’Aslan, fer deures amb els nens, posa’m al dia de la llista dels 40, estimar, banya’m al mar, abraçar, escoltar, reorganitzar armaris, ITV, sexe pendent i deixar algun d’avançat, trucar, quedar, caminar, dormir, lleure al sofà, planxar, xerrar, riure... i tu? Com tens la teva llista? Al dia? O cal actualitzar-la...

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Ha estat un any, diguem... que coi!!! aquí estem, caminant, units, lluitant, i que res ni ningú ens aturi... 

Els bons moments són bons records... els dolents, bones lliçons... i així continuarem.

Amb el millor dels meus somriures, Bon Nadal, xin xin!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

De tots és sabut que el coneixement és poder en potència. Ara bé, estudis no vol dir educació, tristament... un home educat no és, necessàriament, algú amb abundància de coneixements especialitzats. Un home educat és aquell que cultiva facultats en la seva ment, a més adquireix tot allò que es proposa i a la vegada no viola els drets dels altres i els RESPECTA. 

Que tingueu una profitosa setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Diga’m com et dius, i et diré qui ets... ufff que xungu!!!

Em dic Cristina, me llamo Cristina, Mon nom est Cristina, My name is Cristina, Mein Name ist Cristina, il mio nome è Cristina...

Avui és Santa Cristina, Sant Arnulfo, Sant Boris, Santa Eufrasia, Sant Fergus, Santa Gerburga i Sant Meneo, déu ni do, oi?

Com no, grans noms que representen a grans persones. Jo, en contra de les tradicions indies i xineses, sóc de les que crec que la persona fa el nom i no el nom a la persona. Va vinga... qui no ha mirat algun cop el significat del seu nom, i de cop s’hi sent identificat i diu...clavat, m’ho ha clavat!!! miauuuuuu... no anem bé!!! En el meu cas, per exemple, Santa Cristina, pobreta, era una màrtir, i jo... de màrtir, que consti... res de res...

Cal recordar que de sempre i per sempre, l’actitut i la personalitat de la persona la defineixen. Per exemple els renoms de personatges històrics, Jaume “el conqueridor”, Joana “la boja”, i sense anar tant lluny en el temps, agradin més o menys els renoms o malnoms dels pobles. Uns referents populars al lloc de procedència, uns altres al seu ofici, al seu caràcter o els més provocatius i tot sigui dit, més divertits... a les manies i/o defectes. I també hi ha aquell que et posen perquè un gran dia, un fantàstic dia, un d’aquells dies que vols oblidar, esborrar i ves per on tots aquells que diuen ser els teus amics ja faran perquè no se t’oblidi mai... et tires un pet i et diuen pedorra tota la vida, a tú i tota la teva generació pasen a tenir el càrrec dels Pedorrus (amb majúscules)!!!!

El santoral és un homenatge al nom, al nostre nom, una característica personal que ens representa i que... des dels començament dels nostres dies ens lliga a ell tant especialment, que no ens podriem dir de cap més manera... perquè és una sort dir-te com et dius!!!

cristina.grosp@gmail.com