A casa ens hem despertat sense protestar, sense queixes,
amb silenci, sense preses, tot anava rodat, ahir al vespre vam deixar-ho tot
preparat.
Avui, algú, aquí a casa, ja és gran, entre mirades de complicitat he intuït
un cor encongit (el meu) i alhora un grau de maduresa (el seu).
Avui, és el primer dia d’institut per al meu “petitó”, mareta meva, quins
records m'han vingut al cap!!!!! Nous amics, noves emocions, nous sentiments...
una nova etapa que, de ben segur, recordarà tota la vida!!!!
Avui, no em serveix dir-li que estrena motxilla, llibres, carpeta i llapis
de colors, que li espera una mestra que el mimarà, l’estimarà i vetllarà per
ell en un edifici fantàstic amb un pati molt maco ple de joguines. Avui, l’únic
que em serveix, és dir-li... que malgrat es faci gran... jo, sempre hi seré.
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario