Bondia dilluns!!!

A casa ens hem despertat sense protestar, sense queixes, amb silenci, sense preses, tot anava rodat, ahir al vespre vam deixar-ho tot preparat.

Avui, algú, aquí a casa, ja és gran, entre mirades de complicitat he intuït un cor encongit (el meu) i alhora un grau de maduresa (el seu).

Avui, és el primer dia d’institut per al meu “petitó”, mareta meva, quins records m'han vingut al cap!!!!! Nous amics, noves emocions, nous sentiments... una nova etapa que, de ben segur, recordarà tota la vida!!!!

Avui, no em serveix dir-li que estrena motxilla, llibres, carpeta i llapis de colors, que li espera una mestra que el mimarà, l’estimarà i vetllarà per ell en un edifici fantàstic amb un pati molt maco ple de joguines. Avui, l’únic que em serveix, és dir-li... que malgrat es faci gran... jo, sempre hi seré.

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Hi ha debats, sobretaules, estudis, discussions, escrits... però quina és l’autèntica? 

La de sempre o la d'ara, l'eterna o l'espontània, la d'infància o la que tens a la maduresa. La virtual o la presencial. Aquella que improvisa o la que necessita una agenda. La que no hi és mai però saps que hi és. La que ho sap tot de tu o la que coincideixes fent un cafè. La que et somriu o la que t'abraça. L’humà o l’animal. La que dura unes hores o la que dura tota la vida. La que et saluda o la que s'atura. La que t'ho explica tot o la que mai et diu res. L’amistat és una relació afectiva vital on trobarem confiança, consol, amor i sobretot respecte. 

Per mi... totes són autèntiques i només de pensar-hi em dibuixa un somriure a la cara i això, per mi, és el que compte.

Per tots vosaltres... bondia dilluns!!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Mentre avança l’estiu, més deixada i alhora més estranyament activa em torno... curiós. M’agafen ganes de fer coses i cada cop més rares... Que ho deu fer això? Ara és temps de xerrar, caminar, trobar-se i sobretot en aquesta època toca saltar-se el protocol, toca informalitat... molta informalitat. Converses de besugus, confessions, compartir opinions i riures, xafardeig... i que en faríem sense aquesta dosi de disbauxa, l’estiu ja no seria estiu. Amb els anys aprenem que cal que ens perdem en l’acció si no ens volem pansir en la desesperació. 

Que tingueu una magnífica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

No se si sabré expresar lo que ha estado este finde, amigos de Zaragoza, Andorra, Lleida, Salamanca, Bilbao, Barcelona, Reus... Con el paso de los años nos damos cuenta que no fue solo fue veranear… fue compartir, amar, reír, soñar... Algunos de los mejores momentos de nuestra vida se quedaron allí, en el Pins. Este fin de semana hemos recordado, reído, soñado y emocionado. Y sobretodo hemos comprobado que por muchos años que pasen, la esencia es la misma. Ha sido pura magia.  Nuestras vidas no han estado lo que soñamos, pero el paso del tiempo nos ha enseñado que fuimos más que amigos y aprendimos de lo que vivimos, nos ayudó a crecer. A lo largo de nuestro camino siempre nos acompañará el valor de la amistad, y sobretodo el amor que nos tenemos. Y aunque pensemos que no estaban todos, no es verdad, dentro de nuestros corazones no faltó nadie.

Para mi, es un privilegio haber compartido con vosotros un pequeño trozo de mi historia y continuar formando parte de vuestras vidas. Gracias por ser, gracias por estar!!! Hasta pronto amigos…

cristina.grosp@gmail.com