Grans petits moments

Avui m'he aixecat tard, sí, ho reconec, el cos i la ment m'ho demanava i fins que no m'ha dit, Cris, ja en tenim prou, després d'estirar-me, una, dues, tres... moltes vegades, amb un somriure d'orella a orella, m'he llevat. Aquest matí he volgut abusar del silenci, del caliu que m'envoltava, de la tranquil·litat i sobretot, allunyar-me de tota mena de compromís i obligació. Avui he volgut fer grans aquests petits moments.

És veritat que "Quien madruga, Diós le ayuda", malgrat aquesta gran dita, jo avui he predicat aquella que diu "No por mucho madrugar, amanece más temprano". Vist des d'una altra perspectiva, una sensació de benestar, de luxe!

Que maco és, gaudir de moments, que molts cops ens passen inadvertits, només mirant una mica al nostre voltant podem adona'ns de la quantitat de coses valuoses que ens rodegen. Petits moments que donen sentit i força a la nostra vida.

En dies com avui, no cal tenir pressa, es vital per estar bé intel·lectualment i físicament i tot un conjunt de beneficis que de ben segur un especialista en medicina els descriuria perfectament.

Encara que no sigui cap experta en salud, avui, sense presa, em dedicaré a mimar-me jo i als meus... "porqué yo lo valgo"


cristina.grosp@gmail.com