Cada dia prenem
decisions: de correctes i d'incorrectes, ara be, hi ha moments clau on hem de
decidir si fer cas al que et diu el cap o el que et demana el cor. Ahhh!!! A
qui hem de fer cas? Observes al teu voltant, parles amb tu mateix, fins i tot
hi ha moments de pànic que ens fan posar la pell de gallina, t'enrabies,
plores. Que serà de mi, que diran de mi, que pensaran de mi, la meva imatge, la
meva reputació, em quedaré sense res...? Vaja, sempre el mateix, els demés... i
jo? Que passa amb el que jo crec, vull, desitjo i penso?
Desde petits ens
han ensenyat tot allò de tenir seny: pensa abans de parlar, no t'enfadis tant
ràpidament, no cridis, no contestis, vesteix bé, no tinguis vicis... no, no, no
i no... Reconec, que com a mare, també ho predico, encara que em sembla molt
interessant reflexionar sobre el tema, ja que és força saludable treure els
instints, les emocions, fins i tot, les passions.
Jo, personalment,
sempre he estat capaç de controlar les meves emocions en una situació de presa
de decisió, ja que sempre he cregut que els sentiments bloquejaven la decisió
adequada, la més raonable, una actitud que m'ha enganyat durant molts anys.
Ara, tinc clar, que si no existeix emoció no existeix decisió, els veritables
motius del fer, surten del cor, no en tinc cap mena de dubte, agradi o no.
Ara bé, em nego a
acceptar els sentimentalismes idealitzats, un desbordament desmesurat irreal de
les emocions que acabi dominant la meva vida. Nooooo!!!
La racionalitat,
per si sola, pot arribar a ser molt freda, avorrida, distant i rancia molt
rancia.
De moment, davant
de moltes de les meves indecisions, al vespre, ho consulto amb el meu gat, i si
no em queda clar, me'n vaig a dormir... demà serà un altre dia.
cristina.grosp@gmail.com
Mare meva, quanta rao tens. Potser amb sento tant o igual com tu amb aquests comentaris, potser perque ens han criat amb la mateixa base, amb els mateixos valors , els quals son lo principal per format com a persona, pero k a la vegada et privan de fer coses pel simple fet de no desabre a ningú, pel k diran....... ja en començo a estar una mica tipa de que tot es basi en el que diran......crec fermament en que les coses a partir d'ara tant per a mi com per els demes les hauríem de intentar fer pensant una mica mes en el cor potser ens ha sentiriem mes segurs i gaudiriem totalment d'allo que volem fer. LLIÇÓ N 6 apressa...... espero la següent !!!!!!!!
ResponderEliminar