Avui
m'he aixecat tard, sí, ho reconec, el cos i la ment m'ho demanava i fins que no
m'ha dit, Cris, ja en tenim prou, després d'estirar-me, una, dues, tres... moltes
vegades, amb un somriure d'orella a orella, m'he llevat. Aquest matí he volgut
abusar del silenci, del caliu que m'envoltava, de la tranquil·litat i sobretot,
allunyar-me de tota mena de compromís i obligació. Avui he volgut fer grans
aquests petits moments.
És
veritat que "Quien madruga, Diós le ayuda", malgrat aquesta gran
dita, jo avui he predicat aquella que diu "No por mucho madrugar, amanece
más temprano". Vist des d'una altra perspectiva, una sensació de benestar,
de luxe!
Que
maco és, gaudir de moments, que molts cops ens passen inadvertits, només mirant
una mica al nostre voltant podem adona'ns de la quantitat de coses valuoses que
ens rodegen. Petits moments que donen sentit i força a la nostra vida.
En
dies com avui, no cal tenir pressa, es vital per estar bé intel·lectualment i
físicament i tot un conjunt de beneficis que de ben segur un especialista en
medicina els descriuria perfectament.
Encara
que no sigui cap experta en salud, avui, sense presa, em dedicaré a mimar-me jo
i als meus... "porqué yo lo valgo"
cristina.grosp@gmail.com
