30 ene 2013

Espinetes fora!!!



Avui he fet un pas, que amb 43 anys no he tingut mai el valor de fer, i m'he llençat, sí ho he fet. M'he matriculat a l'escola de llengües a la Uoc per fer anglès! Reconec que m'ha costat molt fer-ho, durant anys ho tenia en ment i mai em decidia. Una de tantes espines que tinc i ara sento que, de mica en mica, vaig treien-les, tot sigui dit amb molta cura i prudència, ja que vull fer-ho bé.

He mirat al diccionari, el significat real de "Treure's l'espineta". Quan et claves una espina et fa mal i quan te la treus sents ràpidament un alleujament. Metafòricament, en els sentiments, té el mateix significat, malgrat que remarca en alguns moments el fet de revenja o frustració d’un fet passat, en el món dels esports, en algun moment vas perdre un partit i necessites guanyar per treure't l'espineta.

Jo aquesta frase feta l'aplico, més que res, a tot allò que he desitjat i no s'ha fet realitat mai, per mandra o ... bé, mil i una raons que no vénen al cas, però tinc present que ja que ha passat tant de temps, si vull que una cosa surti bé no he de tenir pressa, així que... tot arribarà, temps al temps...

Un simple menjar, un viatge, un salt en paracaigudes, parlar amb una persona amb la qual vas tenir una relació en un moment difícil... d'espinetes hi ha de tots tipus i per a tots els gustos, el que tenen en comú és el grau de satisfacció que dona extreure-les, ens ha costat tant atrevir-nos. Quin descans, que bé ens sentim, quina il·lusió, quin pes ens trèiem de sobre i el més important... quin record en tindrem, no tant sols d'assolir-ho sinó de valentia per part nostre. 

Amb un tímid somriure de complicitat li fas l'ullet al destí, aquest cop ets tu i només tu qui has pres la decisió.

Bé, en aquestes circumstàncies és quan ens adonem de la grandesa de la nostra vida, petites o grans proeses personals que ens donen valor. Ara per ara, que ens trobem enmig d'un sorollós i desolador cicle social, per sort trobem persones que, en silenci, construeixen i fan realitat els seus desitjos amb ganes de posar-hi seny perquè, fins i tot, EN ELS PITJORS DIES ÉS POSSIBLE UNA ALEGRIA.

cristina.grosp@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario