Bondia dilluns!!!

Avui m’he llevat contenta, molt contenta, això no vol dir que visqui al país de la Hello Kitty, res més lluny de la realitat, jo... com tu, com ell, com ella, com tots valtrus cada dia participo en una cursa d’obstacles. Hi ha dies que acabo ben enfangada, esgotada, sense forces i destrossada, viure té aquestes coses... doncs al vespre, m’espolso la pols, una bona dutxeta, i de bon matí santornemi, puntual com un clau al carril de sortida. 

Que tingueu una molt bona setmana i recordeu espolsar-vos!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui, darrer dia d’octubre, hi ha la nit de la castanyada. Confesso obertament que a mi m’encanta aquest dia, tot el que l’envolta és molt xulo: un grapat d’amics a la vora del foc, barbacoa, escalivada, all-i-oli, pa torradet, un vinet de la casa. I de postres... panellets, castanyes, vi dolcet (amb porronet si pot ser), moniatos i que no falti una manteta de quadres als genolls per gaudir de la xerrameca. Això és el que m’espera avui, brutal, oi? 

Al meu fill petit no li agrada, quan veu la manta de quadres arronsa el nas i pensa que som uns avorrits i uns iaus. Ell troba molt més divertit lu jalugüin. I això que sempre ha viscut entre la tradició castanyaire. Jo, li respecto, és el que ell prefereix i eufòric està pendent de tots els passatges del terror que es facin al poble i als poblets del voltant. I com més sang i fetge hi hagi... millor. I penso... perquè no? 

Auuu, que tingueu una fantàstica nit fent el que més us vingui de gust!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Aquests darrers anys no deixo d’escoltar/llegir: “Segueix la teva passió, fes el que t’apassiona”. Amagadet... en algun lloc, es troba el teu treball perfecte!!! Un cop ho trobis, estaràs sempre motivat, no requeriràs esforç i viuràs feliç sempre.

A mi, això em recorda a aquell conte on... es van casar i van viure feliços per sempre més!!! I com no, a l’Indiana Jones i tot l’exercit perseguint lu Sant Grial que prometia la felicitat absoluta i la vida eterna.

Amb el que si crec és envoltar-se d’allò que volem i més s’aproximi als nostres valors. Si desitgem canviar la nostra vida, la solució NO ÉS SEMPRE FER allò que ens apassiona. Si t’aproximes i gaudeixes del que fas, SIGUI EL QUE SIGUI, ja ets afortunat.

Molt bona setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Hi ha debats, sobretaules, estudis, discussions, escrits... però quina és l’autèntica? 

La de sempre o la d'ara, l'eterna o l'espontània, la d'infància o la que tens a la maduresa. La virtual o la presencial. Aquella que improvisa o la que necessita una agenda. La que no hi és mai però saps que hi és. La que ho sap tot de tu o la que coincideixes fent un cafè. La que et somriu o la que t'abraça. L’humà o l’animal. La que dura unes hores o la que dura tota la vida. La que et saluda o la que s'atura. La que t'ho explica tot o la que mai et diu res. L’amistat és una relació afectiva vital on trobarem confiança, consol, amor i sobretot respecte. 

Per mi... totes són autèntiques i només de pensar-hi em dibuixa un somriure a la cara i això, per mi, és el que compte.

Per tots vosaltres... bondia dilluns!!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Mentre avança l’estiu, més deixada i alhora més estranyament activa em torno... curiós. M’agafen ganes de fer coses i cada cop més rares... Que ho deu fer això? Ara és temps de xerrar, caminar, trobar-se i sobretot en aquesta època toca saltar-se el protocol, toca informalitat... molta informalitat. Converses de besugus, confessions, compartir opinions i riures, xafardeig... i que en faríem sense aquesta dosi de disbauxa, l’estiu ja no seria estiu. Amb els anys aprenem que cal que ens perdem en l’acció si no ens volem pansir en la desesperació. 

Que tingueu una magnífica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Diuen (no se qui), que res és per sempre, els somnis canvien, les tendències també, i les relacions? N’hi han que t’aporten experiències noves, d’altres treuen a la llum emocions desconegudes, unes t’aporten seguretat, n’hi han de velles i familiars amb olor a naftalina, unes altres es trenquen... però jo, sincerament, crec que la més excitant i important de totes és la que tinc amb mi mateixa, i cada cop tinc més clar que m’encanta ser JO i si a més a més m’envolto de relacions que m’estimen pel que sóc... això és una MERAVELLA!!!

Molt bona setmana i si convé... respira i reinicia!!!

cristina.grosp@gmail.com