Bondia dilluns!!!

I ja ha arribat el setembre, el mes de l’esperança, el mes de “vinga que no ha estat res”, el mes de “som-hi”, el mes de “aquest cop sí”. Deixar l’estiu ens obliga a fer balanç personal i professionalment. És el moment de planificar i traçar esquemes que ens permetin assolir els nostres objectius. Un mes de tonalitats taronges i torrades, encara assolellat. 

Per mi... enguany, és especial, és el mes de les oportunitats i SOBRETOT de tornar a començar. Nous reptes que em generen una barreja de sentiments i emocions on estic segura la motivació podrà amb els nervis i el neguit.

Feliç mes de setembre i que tingueu una gran setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Avui m’ha costat aixecar-me. Quin dia més gris fa. Un dia sense color i des d’un començament m’ha donat la sensació que res sortirà com jo vull. Hi ha dies tontus i avui, per mi, és un d’ells. Potser ho fa aquesta grisor. I perquè? Si sóc capaç d’estar molt alegre quan plou i fins i tot quan hi ha tempesta. Que hi ha cops que ploro malgrat faci un sol esplèndid al mig d’un cel meravellós. Potser perquè no són els dies qui ens donen color. Som nosaltres qui pintem el que desitgem cada dia.


No hi ha dies grisos... tots són iguals. Qui els hi dona color ETS TU!!!


Bona i acolorida setmana a tots!!!

Bondia dilluns!!!

Hi ha debats, sobretaules, estudis, discussions, escrits... però quina és l’autèntica? 

La de sempre o la d'ara, l'eterna o l'espontània, la d'infància o la que tens a la maduresa. La virtual o la presencial. Aquella que improvisa o la que necessita una agenda. La que no hi és mai però saps que hi és. La que ho sap tot de tu o la que coincideixes fent un cafè. La que et somriu o la que t'abraça. L’humà o l’animal. La que dura unes hores o la que dura tota la vida. La que et saluda o la que s'atura. La que t'ho explica tot o la que mai et diu res. L’amistat és una relació afectiva vital on trobarem confiança, consol, amor i sobretot respecte. 

Per mi... totes són autèntiques i només de pensar-hi em dibuixa un somriure a la cara i això, per mi, és el que compte.

Per tots vosaltres... bondia dilluns!!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Mentre avança l’estiu, més deixada i alhora més estranyament activa em torno... curiós. M’agafen ganes de fer coses i cada cop més rares... Que ho deu fer això? Ara és temps de xerrar, caminar, trobar-se i sobretot en aquesta època toca saltar-se el protocol, toca informalitat... molta informalitat. Converses de besugus, confessions, compartir opinions i riures, xafardeig... i que en faríem sense aquesta dosi de disbauxa, l’estiu ja no seria estiu. Amb els anys aprenem que cal que ens perdem en l’acció si no ens volem pansir en la desesperació. 

Que tingueu una magnífica setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

No se si sabré expresar lo que ha estado este finde, amigos de Zaragoza, Andorra, Lleida, Salamanca, Bilbao, Barcelona, Reus... Con el paso de los años nos damos cuenta que no fue solo fue veranear… fue compartir, amar, reír, soñar... Algunos de los mejores momentos de nuestra vida se quedaron allí, en el Pins. Este fin de semana hemos recordado, reído, soñado y emocionado. Y sobretodo hemos comprobado que por muchos años que pasen, la esencia es la misma. Ha sido pura magia.  Nuestras vidas no han estado lo que soñamos, pero el paso del tiempo nos ha enseñado que fuimos más que amigos y aprendimos de lo que vivimos, nos ayudó a crecer. A lo largo de nuestro camino siempre nos acompañará el valor de la amistad, y sobretodo el amor que nos tenemos. Y aunque pensemos que no estaban todos, no es verdad, dentro de nuestros corazones no faltó nadie.

Para mi, es un privilegio haber compartido con vosotros un pequeño trozo de mi historia y continuar formando parte de vuestras vidas. Gracias por ser, gracias por estar!!! Hasta pronto amigos…

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Com apreta la calor, ja ho té això l’estiu... però no és l’únic que té. Que seria d’aquests mesos sense les seves cançons, autèntics temassus, creats no sé si per refrescar-nos o per acalorar-nos més. Doncs a mi m’agraden, les canto i les ballo, ho confesso. 

Resuciten el moment menys alegre i això sempre és d’agrair. Jo sóc una clàssica i, perquè no, cuinar al ritme de “La barbacoa”, de parlar “Con una mano en mi cintura”, de viatjar amb el “Voyage, voyage”, de despertar amb “Los pajaritos”, anar a dormir amb “Bombaaaaa” i un grapat de moviments sexis, ara bé, ves amb compte si et ve algú i et diu: “quiero montarme en tu velero 
ponerte yo el sombrero y hacer más de eso hay hay hay hay…” 

Vaig a posar la ràdio a veure que sona ;)

cristina.grosp@gmail.com

Bondia dilluns!!!

Sí... la felicitat existeix. De debò. Ser feliç no vol dir no tenir problemes, ser feliç és assumir que tot lo bo i lo dolent es passatger, res és per sempre, i que cada moment, malgrat siguin efímers i fugaços, cada cop que els recordem ens dibuixen un somriure. I no... la felicitat no és sinònim d’estabilitat, dono fe. 

Que tingueu una feliç setmana i com diu una cançó de “La Guardia”: “hoy sera un dia redondo como un donuts de bombon”

cristina.grosp@gmail.com