Com apreta la calor, ja ho té això l’estiu... però no és
l’únic que té. Que seria d’aquests mesos sense les seves cançons, autèntics
temassus, creats no sé si per refrescar-nos o per acalorar-nos més. Doncs a mi
m’agraden, les canto i les ballo, ho confesso.
Resuciten el moment menys alegre
i això sempre és d’agrair. Jo sóc una clàssica i, perquè no, cuinar al ritme de
“La barbacoa”, de parlar “Con una mano en mi cintura”, de viatjar amb el
“Voyage, voyage”, de despertar amb “Los pajaritos”, anar a dormir amb “Bombaaaaa”
i un grapat de moviments sexis, ara bé, ves amb compte si et ve algú i et diu:
“quiero montarme en tu velero
ponerte yo el sombrero y hacer más de eso hay
hay hay hay…”
Vaig a posar la ràdio a veure que sona ;)
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario