Ahir vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar una molt bona amiga a visitar la
masia on van viure els seus pares. Un lloc vell, abandonat, d’una bellesa
interior màgica. L’olor, el cant dels ocells, l’entorn, les increïbles vistes,
tot plegat acompanyat de les explicacions dels records d’infància de la meva
amiga va fer que es convertís en un meravellós matí de diumenge. Cada moble,
cada cambra, cada porta tenia la seva història. Quan vam marxar el Dídac no va
poder evitar dir:
- Mare, no entenc perquè t’ha agradat una casa tan vella, tan lletja, tan abandonada...
- Aiii fill, algun dia t’adonaràs que a l’igual que les cases, hi ha persones, que a la vista dels teus ulls són belles, però interiorment són buides i fredes, i d’altres no tan belles amb un interior emocional que t’omplirà tan... que t’enamoraràs.
Que tingueu una
bonica setmana!!!
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario