4 abr 2016

Bondia dilluns!!!


Ahir vaig participar en un debat de sobretaula, on va sortir la popular frase “L’esperança és l’últim que es perd”. Segons la wiki: “La esperanza es el estado de ánimo en el cual se cree que aquello que uno desea o pretende es posible.”
L’esperança, es tracta també d’una virtut teologal, per la qual el creient cristià confia rebre de Déu la vida eterna i l'ajut per a arribar-hi. Aquí però, hi ha trampa, has d’anar acompanyat de la fe i la caritat perquè l’ajut diví sigui eficaç.
També és un nom propi femení, ara em ve al cap l’Esperanza Aguirre, en aquest cas no penso fer cap comentari...
En definitiva, segons els seus seguidors es tracta d’un estímul que aporta força i tranquil·litat. Jo, potser fa uns anys m’hi vaig aferrar, ara per ara per mi no deixa de ser un mal vici, un sinònim d’esperar. Esperar el que o a qui? Si el que desitjo arriba... ho celebro, ole, ole i oleeee, si a qui vaig desitjar no va venir... sempre l’he recordat, carinyosament, com un gilipolles!!! Carpe Diem...
Que tingueu una gran setmana!!!

cristina.grosp@gmail.com


No hay comentarios:

Publicar un comentario