Un dia per casualitat escoltes a la ràdio una cançó que no esperes, et mires al mirall i busques (en el meu cas) “la chica de ayer”, que se n’ha fet d’ella? on és? Que queda d’ella? Amb el pas dels anys te n’adones que guanyes però alhora perds...
Guanyes maduresa però perds innocència, guanyes prudència però perds espontaneïtat, guanyes educació però perds bogeria, guanyes silencis però perds sorolls. Ara bé, independentment del que hàgim fet, les osties i el temps han creat el que som ara.
I per això, és tant bó reconèixer les nostres virtuts personals, que s’expressen tímidament.
I continuarem mirant al mirall i ens observarem per dins i per fora i ens sentirem orgullosos de qui som... guanyant i perdent...
Molt bona setmana!!!
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario