La setmana passada, fent el disseny d’una entrevista en una revista, em vaig
enamorar de l’entrevistat. Li vaig comentar a la meva família i rient em van
dir: però si és gai!!!
Fa un grapat
d’anys tenia una idea de l’amor, ara... amb el pas dels anys ignoro aquells que
em prometen i alhora confonen amor etern amb efímer. Ara m’enamoro del gai
entrevistat, m’enamoro de la meva millor amiga quan m’envia els missatges de
wattsap en anglès perquè sap que l’estic aprenent. M’enamoro d’un vell amic que
manté una tendra, divertida i fantàstica conversa plena de records (encara que
algun d’ells sigui dolorós) i per intensificar el meu enamorament em diu que li
agrada el “Bondia dilluns”. M’enamoro del peixater del mercat quan em diu: ¡Buenos
dies princesa!, m’enamoro del que m’envia un missatge inesperat un dia
qualsevol, m’enamoro de qui s’enamora de mi pel que sóc i sobretot m’ho
demostra... sigui home, gos, dona, gai, jove, gran, gat, de Reus, de Tarragona
o de València... No escollim de qui ens enamorem, i algun cop, aquest és
inoportú i a més conflictiu, serà que amb els anys m’estic tornant facilona!!!
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario