I quan creus que camines i no avances, que parles i no t’escolten, que ensenyes i t'ignoren, que escrius i no et llegeixen... deixes d’esperar per no caure en la desesperació.
I de repent, inesperadament, reps un toc toc a l’esquena... et gires, t’estenen la ma i una veu suau et diu: anem!!!
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario