Aquest cap de setmana he coincidit amb una amic que feia temps que
no ens veiem. L’inici de la conversar va anar així:
- Ostres
quan de temps, quina alegria, com va tot?
- Molt bé...
“anant tirant” i “esperançat de cara el futur”
Primer vaig
pensar: aiii mira que bé, que maquet!!! I jo que ho analitzo tot (tinc aquest
defecte vessss no hi puc fer més)... penso: anant tirantttttt, auuu vinga, que
no, que noooo, de tirar res de res, el que hem de fer és arreplegar, abraçar,
agarrar... i l’altra: esperançat de cara el futur: aquesta tela, telita... que
no, que d’esperar tampoc, no espero res ni ningú... espenyent i vivint el
present, que sense que t’adonis ja és passat i a la que badas, patapum, ja no
hi ets.
Au, a partir
d’ara quan em veieu (i si no m’esquiveu fent veure que us truquen pel mòbil)
que sigui per dir-me: Anant abraçant i vivint el present!!!
Que tingueu
una gran setmana!!!
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario