Avui, un dilluns de fa 45
anys vaig iniciar un emocionant camí. Un llarg camí, que alhora ha estat molt
curt, ple de vivències inesperades. La vida és passat, present i futur i no es
construeix amb els anys viscuts sinó amb les experiències gaudides,
experiències de tots tipus, de bones i de no tan bones, que fan la persona.
I en aquest camí no poden faltar els somnis, i
jo tinc aquest vici, hi estic enganxada, i només lluitant s’assoleixen i qui no
lluita no guanya... insisteixo, insisteixo, insisteixo.
Cada quilòmetre de la meva vida ve marcat pels
meus errors i els meus encerts, els meus fracassos i els meus èxits, i per no
atascar-me els he superat de la millor manera que he sapigut i no ho he fet
sola, ho he fet amb tots vosaltres.
Gràcies a tots per formar part de mi, gràcies
per haber estat i gràcies per ser-hi, heu fet que a dia d’avui... em consideri
una bona persona!!!
I que per molts quilòmetres més continuem
caminant junts, queda molt per fer, queda molt per aprendre, queden molts
riures per compartir...
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario