Aquest ha estat un cap de setmana que podria definir com: jo, jo i si ha sobrat una mica... jo. Les mares som insubstituïbles però prescindibles molt prescindibles. A casa, a la feina, a tot arreu... mal que ens pesi... si no hi som, la vida continua, no s’atura el món.
Per això... si no acabas la feina... demà serà un altre dia per continuar. Si no ets a casa... se’n sortiran. Si no treus la pols... pots explicar un conte al teu fill o fer una migdiada que t’anirà molt bé.
SI NO HI ETS, la vida continua... així que VIU!!!
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario