Els
presencials i els virtuals, els que ens veiem i els que no... Tú que em respectes
i no em jutges, tú que m’escoltes i no m’aconselles, tú que amb un sol dia vam tenir
prou per ser amigues/amics, tú que comparteixes el café cada matí amb mi, tú
que em vens amablement una barra de pa, tú que tens un fill amic del meu, tú
que em sonrius sempre que ens veiem... Vosaltres que vau compartir un barracó
quan cursava primer de BUP al parc Sant Jordi, vosaltres que vam treballari
lluitar junts, vosaltres les meves amigues d’infància... L’amistat no és un compromís
ni una obligació, surt de dins amb naturalitat... a tots
MOLT BONDIA DILLUNS!!!
cristina.grosp@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario